“ABAJO LOS TIPOS”

“ABAJO LOS TIPOS!”

 

El 30 de setembre de 1841, l’higienista Pere Felip Monlau va elaborar una memòria que sota el títol “Abajo las murallas” defensava la imperiosa necessitat de derribar les muralles medievals que limitaven el creixement de la ciutat de Barcelona. La densitat de població de la ciutat era insostenible i la seva economia s’estava ofegant per culpa d’unes muralles que impedien el desenvolupament de la ciutat. La decisió de tirar-les avall no depenia del govern de la ciutat (ni del català, per inexistent) si no de Madrid, com quasi sempre.

 

Aquest episodi de la capital catalana m’ha vingut al cap tot pensant en l’evolució dels tipus d’interès. Francament, no acabo d’entendre aquesta obsesió per portar a l’alça els tipus d’interès a Europa. Veig al senyor Jean-Claude Trichet, President del Banc Central Europeu, molt interesat en fer pujar el tipus com a mesura pal.liativa del mals de la nostra economia. Em recorda als metges medievals intentant guarir una anèmia mitjançant una sagnia. No acabo d’entendre aquesta obsessió de pujar els tipus per controlar la inflació. El problema de la inflació en la zona euro serà que pugui afectar a al competitivitat. Però, em pregunto jo, ¿no és més perjudicial per a la competitivitat dels productes europeus un euro fort respecte al dólar? ¿no es poden pendre decisions des de la política fiscal (impositiva) que millorin la fiscalitat indirecta dels productes “made in Europe”, per millorar la seva competitivitat?

 

Arribats a aquest punt, jo em plantejo ¿què passaria si es baixessin els tipus d’interès? D’entrada, pagaria menys per la meva hipoteca. Per tant dispondria de més poder adquisitiu. Augmentaria, per tant la demanda i contribuiria a dinamitzar l’economia, que bona falta fa. A més, les empreses veurien disminuir el seu passiu, millorant per tant la seva solvència financera i la seva capacitat de creixement. Disminuiria la morositat, augmentarien les vendes d’immobles, les de cotxes etc.

 

Els tipus alts són com les muralles altes de la Barcelona de 1840: ens estan ofegat i ens limiten el creixement. Ha arribat el punt de reinventar el lema de fa més de 150 anys: “ABAJO LOS TIPOS!”

 

(article publicat a LA VANGUARDIA del 23.9.2008: http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080923/53543813855.html#nuevoComent)

Necessitem 4.000 milions d’euros

El dèficit de la Generalitat de Catalunya (2008): necessitem 4.000 milions d’euros!

 

Introducció

Si partim de les dades oficials publicades per la Generalitat, el 2008 hi ha una caiguda lliure dels ingressos tributaris de la Generalitat de Catalunya, que depenen, en bona part, del mercat immobiliari. S’estima que a finals d’any aquesta pèrdua d’ingressos serà de l’ordre d’uns 2.700 milions d’euros. D’altra banda, les despeses de la Generalitat estan augmentant més del previst. Concretament uns 700 milions d’euros. Ja en portem 3.400 de dèficit aquest any. A partir de l’any vinent, amb la supressió de l’impost sobre el patrimoni la Generalitat deixarà d’ingressar 470 milions més. Ja en portem 3.870. Ara, només ens falta afegir-hi la inflació i ja tenim els 4.000 milions. Qualsevol sistema de finançament que es pacti que no prevegi aquests 4.000 milions addicionals, suposarà una pèrdua d’ingressos per a Catalunya.

 

ANALISI

Analitzant les dades oficials publicades per la pròpia Intervenció de la Generalitat de Catalunya es confirmen les sospites: no anem bé.

 

Parteixo de l’anàlisi de les liquidació a juny de 2008. És un bon moment per què és just la meitat de l’exercici. Amb uns petits ajustos, podem projectar la previsió a finals d’any per poder apreciar quina serà la magnitud de la tragèdia.

 

Les despeses.

 

Les despeses, com no podria ser d’una altra forma, segueixen el seu ritme, sense assabentar-se de la crisi:

 

DESPESES		(EN MILERS)
PRESSUPOST		OBLIGACIONS		% D’EXECUCIÓ
INICIAL		RECONEGUDES
		(JUNY 2008)
28.243.342		14.462.965		51,21%

 

Fàcilment, podem preveure, de seguir amb aquest ritme, quina serà l’evolució fina a finals de l’exercici:

 

PRESSUPOST	OBLIGACIONS	PROJECCIÓ DESVIACIÓ
INICIAL	RECONEGUDES	A FINAL D’EXERCICI
	(final 2008)
28.243.342	28.925.930	682.588	2,42%

 

 

Veiem que, amb un ritme de despesa “normal”, es produirà una necessitat de fiançament addicional de prop de 700 milions d’euros.

 

Els ingressos

 

Fins ara, aquestes “petites” desviacions a l’alça de la despesa podien ser assumides fàcilment per l’increment de la recaptació produïda per la bonança econòmica. Recordem que els ingressos tributaris de la Generalitat de Catalunya provenen, com a font més important, de l’impost de transmissions patrimonials oneroses i actes jurídics documentats. La recaptació d’aquest impost està íntimament relacionada amb les transaccions immobiliàries. No cal ser molt lúcid per veure que en els darrers anys, sense fer pràcticament res, la Generalitat veia augmentar significativament els seus ingressos. Ara, amb una paràlisi de l’economia en general i del mercat immobiliari en particular, els ingressos de la Generalitat per aquest concepte, s’han reduït a la meitat.

 

INGRESSOS	PREVISSIÓ		DRETS		% D’EXECUCIÓ
(EN MILERS)	INICIAL		LIQUIDATS
			(JUNY 2008)
	28.243.342		12.054.681		42,68%
Impostos directes	7.448.500		3.081.109		41,37%
Impostos indirectes	10.662.800		4.084.367		38,30%
taxes	596.500		223.485		37,47%
Transferencies corrents	7.296.000		3.115.953		42,71%
Resta	2.239.542		1.549.767		69,20%

 

El capítol d’impostos directes està conformat, en la part més important, per les següent partides:

-          IRPF, tram autonòmic. Aquesta recaptació la fa l’Estat i la va transferint sistemàticament a la Generalitat. S’ha pres com a supòsit que no es veurà afectada la seva recaptació a la baixa respecte a la previsió feta al pressupost inicial.

-          Impost sobre successions i donacions.  Aquest és un impost que no depèn de l’evolució de l’economia, per la seva pròpia naturalesa. Així que se li suposa un comportament lineal. Tot i que ha patit aquest exercici un lleugera retallada, he pres com a supòsit que no afectarà la seva desviació en el dèficit final.

-          Impost sobre el Patrimoni. De la mateixa manera que el tram autonòmic de l’IRPF, la seva recaptació correspon a l’Estat i aquest l’ha de transferir a la Generalitat de Catalunya. Tot i que al mes de juny encara estava pendent la seva transferència, he pres com a supòsit que es transferirà la previsió inicial íntegra.

En definitiva, per tal de projectar els ingressos a finals d’exercici, he optat per donar un tractament neutral a la imposició directe. Nogensmenys, cal tenir present que l’eliminació de l’impost sobre el patrimoni comportarà la pèrdua d’ingressos per a l’exercici de 2009 de, com a mínim uns 471 milions d’euros.

 

El capítol d’impostos indirectes és el que està patint més la davallada de la recaptació. Veiem les partides més importants:

-          Impost sobre transmissions patrimonials. La seva recaptació a baixat a la meitat. Així, dels prop de 4.000 milions d’euros que es preveia recaptar, a mitjans d’exercici hauríem d’esperar haver recaptat, al menys la meitat, és a dir, uns 2.000 milions. Doncs bé, la realitat és que no s’han recaptat ni 1.000. De seguir així (que encara pot anar a pitjor) es produirà una manca d’ingressos per aquest concepte d’uns 2.000 milions d’euros.

-          Iva i resta d’impostos especials. Al tractar-se d’imposicions sobre el consum, estan també en clar retrocés, no tant accentuat com en l’impost de transmissions, però sí força significatiu quant al seu volum.

 

De la resta de partides, s’ha considerat com a supòsit un tractament neutral, excepte pel que fa a les taxes que s’ha optat per projectar-les igual que la resta d’imposició indirecta.

 

Podem procedir a fer una projecció de l’evolució dels ingressos, de la manera següent:

 

INGRESSOS	PREVISSIÓ	DRETS	PROJECCIÓ DESVIACIÓ
	INICIAL	LIQUIDATS	A FINAL D’EXERCICI
		(final 2008)
	28.243.342	25.599.746	-2.643.596	-9,36%
Impostos directes	7.448.500	7.448.500	0	0,00%
Impostos indirectes	10.662.800	8.168.734	-2.494.066	-23,39%
taxes	596.500	446.970	-149.530	-25,07%
Transferencies corrents	7.296.000	7.296.000	0	0,00%
Resta	2.239.542	2.239.542	0	0,00%

 

 

El dèficit

 

El dèficit l’obtenim, d’una banda, de la desviació de la despesa (quasi 700 milions d’euros) i per altra banda per la davallada dels ingressos (més de 2.600 milions d’euros).

 

DÈFICIT PREVIST A FINALS D’EXERCICI:
AUGMENT DE DESPESA		682.588
REDUCCIÓ INGRESSOS		2.643.596
DÈFICIT PREVIST		3.326.184

 

Per tant, del nou sistema de finançament, si volem quedar-nos com fins ara, hem d’obtenir com a mínim, la compensació d’aquest dèficit més la pèrdua dels ingressos produïda per l’eliminació de l’impost sobre el patrimoni (471 milions d’euros).

 

Si la Generalitat vol mantenir el nivell de prestació de serveis igual que al 2008 necessita urgentment augmentar la seva despesa en prop de 4.000 milions d’euros. Tot el que s’obtingui de més del nou sistema de finançament per sobre dels 4.000 milions serà finançament “extra”. Tot el que estigui per sota d’aquesta xifra, comportarà una pèrdua real d’ingressos per a la Generalitat.

 

Xavier Martinez Gil

(extracte publicat a l’AVUI de 4/10/2008: http://paper.avui.cat/article/opinio/141406/bustia.html)