El Govern de la Generalitat ha presentat als sindicats la seva proposta delirant de mesures de retallades per als empleats públics.
Ens hauríem de preguntar què passa a Catalunya que no passa a altres indrets de l’estat espanyol. Catalunya té la ràtio de funcionaris més baixa amb diferència de tot l’estat. Així, si Catalunya té un funcionari per cada 25 habitants, a Madrid en tenen un per cada 15 i a Extremadura un per cada 11. Si ens comparem amb altres països d’Europa (que, sembla ser, són l’exemple a seguir) veiem com a França hi ha un funcionari per cada 12,5 habitants i a Almenanya un per cada 18, la mateixa xifra que la mitjana espanyola.
Així doncs, per què el Govern de la Generalitat castiga especialment els seus empleats públics i els ciutadans amb pitjors serveis? És que els funcionaris catalans tenen unes retribucions elevades? Si observem l’evolució dels salaris del sector públic i del sector privat a Catalunya veiem com, segons els convenis pactats en el sector privat, els treballadors de les empreses han perdut entorn del 3% del seu poder adquisitiu. En canvi, al sector públic, la pèrdua de poder adquisitiu en el mateix període ha estat de més d’un 20%. Per tant, l’argument de sous elevats i de què tots hem de fer sacrificis no es veu per enlloc.
L’article 31 de la Constitució diu que “tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques mitjançant un sistema tributari just”. En conseqüència, si falten diners en els comptes públics el que no es pot fer és instaurar un impost encobert sobre les nòmines del treballadors públics perquè sinó estaríem incomplint el principi constitucional de generalitat en el pagament d’impostos. La Constitució diu “tothom”, no pas els treballadors públics. El sector públic no és una empresa privada sinó, en tot cas, una empresa de tots. Aleshores, per què el Govern actúa així?
Des del meu put de vista perquè estan aprofitant la crisi per a privatitzar allò que hauria de ser de tots, en coherència amb el seu concepte de “bussines friendly”. Les privatitzacions, però, no comporten una millora en la prestació dels serveis ja que, necessàriament, els serveis hauran de ser de pitjor qualitat perquè algú haurà d’obtenir un benefici econòmic. Això sí, d’aquesta forma s’asseguraran que les decisions econòmiques dels gestors privats es prenguin en funció d’interessos particulars, no de l’interès general.
I, aprofitant la cojuntura, el Govern de la Generalitat proposa eliminar les subvencions als sindicats. No s’enten aquesta mesura des d’una perspectiva econòmica. Si fos així, proposarien també la supressió de les subvencions a la patronal, als partits polítics i a les associacions i fundacions afins als mateixos. Aquest intent d’ofegar econòmicament els sindicats posa de manifest qui és “la mano que mece la cuna” de les propostes del Govern: l’empresariat.
Si “Spain is different”, “Catalunya is freakie”. Jo sóc independentista i lluito per un país independent però quan veig aquesta tropa que ens mana ara m’agafen esgarrifances de pensar que algún dia poguin decidir sobre totes les competències d’un estat. Mentre esperem que passi el Nadal i vingui el Rajoy amb les tisores de veritat us podeu entretenir patinant sobre gel a la plaça Catalunya de Barcelona. Amb il•lusió!
