Els funcionaris en tant persones que som, també tenim opinió política,i dins d’un estat de Dret com el nostre, tenim tot el dret a manifestar les nostres opcions. D’altra banda les seves opinions demostren la preferència per un sistema poc transparent i democràtic, els funcionaris no poden opinar per no caure en desgràcia davant dels seus superiors; és més potser aquest és un dels grans mals del nostre sistema. El funcionari amb por, no només no opina, mira per una altra banda si hi ha irregularitats i només actua per agradar als seus directius. Aquest és el mijà idoni perquè la incompetència, la desídia i com no la corrupció augmentin i s’apropin del sistema.
D’altra banda, el senyor Martínez escriu com a ciutadà, no en ús de les seves funcions públiques, suposo que vostè també ho fa de la mateixa manera.

“Terra entre mars, Ibèria, mare aimada,
tots els teus fills te fem la gran cançó.
En cada platja fa son cant l’onada,
mes terra endins se sent un sol ressò,
que de l’un cap a l’altre a amor convida
i es va tornant un cant de germanor;
Ibèria! Ibèria! et ve dels mars la vida,
Ibèria! Ibèria! dóna als mars l’amor”.

Joan Maragall, 1906.

El que passa és que els impostos directes han acabat pervertint-se.
L’IRPF i ISD que haurien de ser impostos progressius socialment: qui més té més paga, han acabat essent impostos regressius.
l’IRPF, a la pràctica, grava sobre tot les rendes del treball dels assalariats i l’ISD, a la pràctica, grava les rendes del capital de les classes mitjana i popular.
Qui té capital té els mitjans per escapar-se d’aquests impostos. I acaben, com sempre, pagant “justos” per “pecadors”.

Realment, els que sembla que visqueu en un altre món sou vosaltres.
Anem a pams : d’entrada, jo també he tingut contacte, tant des de l’Administració com en la vida privada , amb aquests abnegats treballadors d’allò que s’anomena “la privada”, i he patit la incompetència de molts d’ells, des de dependents de botigues i magatzems que no saben ni què és el que venen fins a empleats de petits tallers que no saben agafar un encàrrec per telèfon o contractistes de l’Administració que encara s’equivoquen quan han de portar els mateixos papers que els hem demanat ja cinquanta vegades. No nego que també hi ha gent vàlida i que treballa molt, però l’empresa privada no és per si mateixa sinònim d’eficàcia.
Segon : mentre tinguem una “societat civil” que necessita de l’Administració per fer qualsevol cosa -restaurar un edifici, publicar un llibre, explotar una línia d’autobús- necessitarem administració pública. I perquè l’administració pública sigui allò que requereixen els ciutadans (eficaç, objectiva i independent ), calen funcionaris : els intents de “privatitzar” el personal dels serveis públics han estat, realment, una manera de “colocar” parents, amics i coneguts, a les antípodes dels criteris que inspiren la funció de l’empleat públic.
I ja que treiem el tema, només una petita observació : no és aquest el sistema normal de “la privada”? . Quines possibilitats té un noi/noia que acaba una carrera com Dret o Econòmiques de trobar feina com advocat/da, metge/metgessa, economista, etc. si no té un papà, mamà, tiet , cosí o similar que ja tingui un bufet, consulta o despatx?. D’altra banda, quantes empreses al nostre país han caigut, per via hereditària, en mans d’autèntics inútils ( els “fills de l’amo”), que les han ensorrat? . Si això és “l’eficàcia de la privada”, pareu el tren, que baixo. Sort en tenim de l’Administració, que ha permès donar una oportunitat a molta gent vàlida que s’hagués quedat penjada en acabar els estudis per manca de “contactes”.
Finalment, em fa molta gràcia el tema dels esmorzars. És que a “la privada” no esmorzen?. Algú pot posar la mà al foc que tota la gent que omple les cafeteries del centre de Barcelona a les 10 del matí són funcionaris?

Des d’abans de l’estiu un grup molt ampli d’entitats, associacions i organitzacions diverses de Catalunya estem realitzant reunions periòdiques a fi d’avançar en la necessària coordinació de les lluites que es fan a Catalunya contra les privatitzacions.

Vam consensuar un Manifest, que es copia al final, en el que es resumeixen els punts de coincidència de tots els que LLUITEM PER LA DEFENSA I RECUPERACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS I SOCIALS.

Ara volem reflexionar tots plegats i a la vegada invitar a totes les persones i entitats interssades, amb l’objectiu d’aprofondir en la posta en comú de posicions col·lectives de lluita i de refús de la política capitalista de privatitzar tot el que pot donar beneficis a empresaris privats.

Per això els dies 12 i 13 del proper desembre farem unes JORNADES que anomenem: “Serveis públics, guanys privats. Recuperem els serveis públics”. En elles debatirem qué entenem per servei públic, quins sectors de l’economia i els serveis deurien ser públics, com han de funcionar, la seva qualitat i financiació, el control dels ciutadans, etc..S’hi parlarà d’administració, sanitat, ensenyament, transports, comunicacions, medis de comunicació, pensions, i altres.

Per fer més eficaç el debat, convidem des d’ara a tothom, que comparteixi els criteris aquí exposats, a sumar-se al nostre treball col·lectiu. Ens podeu contactar a l’adreça electrònica: dretserveis@gmail.com
Ens reunim cada 15 dies al carrer Mare de Deu del Pilar 15
La próxima 15/10/2008
Us esperem¡

____________________________________________________________________________________________________________________

PER LA DEFENSA I RECUPERACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS

Els serveis públics i socials es van conquerir per satisfer les necessitats de les persones, no pel comerç i el benefici econòmic i no es poden regir per criteris de rendibilitat sinó d’interès social. D’accés universal, i mantinguts per una fiscalitat solidària, representen els drets més significatius assolits pels ciutadans a través de la història i són indispensables per lluitar contra les desigualtats socials i territorials. La provisió dels serveis públics s’ha de desenvolupar en base a les necessitats de tothom, i no en la seva capacitat de pagament segons les lleis del mercat. Els drets socials no han de ser liberalitzats ni privatitzats.

Estem patint una ofensiva neoliberal, per part de tots els sectors governamentals, en contra dels Serveis Públics, tots ells estan aplicant polítiques de privatització i de liquidació de l’Estat del Benestar. En aquest sentit els dirigents econòmics i polítics estan instant al Govern de l’Estat a privatitzar tot el que pogués ésser controlat per empreses privades. Estem en contra de la disminució de la despesa pública social, i a favor del seu augment significatiu, amb gestió i execució directa. Denunciem que aquesta ofensiva es porta també des d’institucions internacionals i especialment de la Unió Europea, de la qual la directiva Bolkenstein de liberalització de serveis i el mateix Tractat de Reforma de la UE (Lisboa, desembre de 2007), són un exemple d’imposició antidemocràtica d’un model econòmic neoliberal.

Davant aquesta ofensiva es fa necessari recolzar les lluites socials i unificar les accions per tal que no es quedin aïllades en cada sector, i es faci possible la participació de tota la ciutadania. Cal una acció de denúncia dels processos de privatització, que sovint només coneix de manera conscient el sector més directament afectat.

Cal posar en evidència que l’ofensiva privatitzadora, a més a més dels sectors socials bàsics com la sanitat, l’educació i el sistema de pensions, s’estén també al territori i la distribució de l’aigua, transports urbans i ferrocarril, mitjans de comunicació, energia i telecomunicacions i altres sectors ja privatitzats. Fets que darrerament els mitjans de comunicació presenten com inevitables i part de la ciutadania també.

Només si els ciutadans i ciutadanes estem informats i actuem organitzats podrem aturar aquesta ofensiva i reconduir el procés cap a una restauració d’uns Serveis Públics controlats democràticament per part de la ciutadania. Volem uns serveis no únicament “públics”, sinó també gestionats amb la participació dels usuaris i usuàries, treballadors i treballadores, deslliurats de la tutela dels buròcrates i/o tecnòcrates. Volem també uns serveis públics que respectin plenament els drets laborals dels que hi treballen, tant en salaris com en condicions de treball, i denunciem que les externalitzacions i subcontractacions perjudiquen tant a treballadors/es com a usuaris/es.

Les organitzacions i col·lectius que conformem aquesta coordinadora ens hem proposat iniciar una unitat d’acció ciutadana, començant per unes jornades: “SERVEIS PÚBLICS, GUANYS PRIVATS: RECUPEREM ELS SERVEIS PÚBLICS!”, a celebrar el mes de desembre 2008.

UNITAT D’ACCIÓ EN LA DIVERSITAT, LLUITEM CONTRA LES PRIVATITZACIONS

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE,

UN ALTRE ORDRE ECONÒMIC ÉS NECESSARI !

COORDINADORA CIUTADANA EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS I CONTRA LES PRIVATITZACIONS

http://dretserveispublics.blogspot.com/

donen suport:

IAC, FAVB, CGT-Transports, CGT-TV3, CGT-Parcs i Jardins, SU-Metro, CATAC-CTS, COBAS, ACDSP, Mesa Cívica, Ecoconcern, Xarxa Contra Tancaments, P.C.P.C., L.I., P.H., Seminari Taifa, Entesa per la República, ATTAC-Catalunya, CGT-Pius hospital de Valls, CGT-Ensenyament

Barcelona, juny 2008