CONSEQÜÈNCIES DE LA SUPRESSIÓ DE L’IMPOST SOBRE EL PATRIMONI

La desaparició de l’Impost sobre el patrimoni és una mala notícia. I ho és per partida doble.

D’una banda, comporta l’eliminació d’un impost directe que grava la riquesa de les persones físiques. Així, el nostre sistema tributari perd  proporcionalitat i progressivitat i, per tant, justícia en la distribució de la càrrega tributària entre tots els ciutadans. En definitiva: qui més té, pagarà menys a partir d’ara. No sembla aquesta una mesura molt coherent amb la suposada ideologia progressista del nostre govern. És evident que la pèrdua d’ingressos provocada per l’eliminació d’aquest impost s’haurà de compensar amb l’increment de la pressió fiscal sobre la resta de ciutadans sense tanta capacitat econòmica. Això és pot traduir en l’increment de l’IRPF (la qual cosa permetria mantenir el pes de la imposició directa) o bé sobre la imposició indirecta (bàsicament, l’IVA). En qualsevol cas, acabarà repercutint, com sempre, sobre les “capes intermèdies” de contribuents formada, en un alt percentatge, per assalariats. Aquest ja vénen suportant una elevada pressió fiscal, molt sovint superior a la que han de suportar les mateixes empreses. Així semblaria més just incrementar els tipus de l’impost de societats. Però cal recordar que, justament aquest exercici, acaba d’entrar en vigor la darrera rebaixa fiscal adreçada a les empreses. Així que no sembla que la tendència sigui aquesta. A més, en l’actual conjuntura de desacceleració de l’economia que afecta també als ingressos públics, una retallada impositiva necessàriament s’haurà de compensar amb la pujada d’altres impostos, si no es vol malmetre la política fiscal.

Però l’impost sobre el patrimoni, al costat de la funció recaptatòria, té també una funció instrumental, de control respecte a altres impostos, donat el seu caràcter censal. En conseqüència, l’eliminació de l’impost sobre el patrimoni comporta també la pèrdua d’una font d’informació valuosíssima de lluita contra el frau fiscal.

Però d’altra banda, la supressió d’aquest impost és una mala notícia per a Catalunya i la resta de comunitats autònomes. A partir d’aquest moment, l’Agència Tributària de Catalunya passa a tenir una competència menys. Recordem que es tracta d’un impost totalment cedit a les comunitat autònomes i que, per tant, la competència de la seva gestió recau en aquestes. Les comunitats autònomes de règim comú perden corresponsabilitat fiscal, com a conseqüència de la pèrdua d’un dels impostos que sustenten el seu règim de finançament. En les negociacions que s’han de portar a terme aquest any del nou sistema de finançament en el marc de la LOFCA, l’Estat haurà de tenir molt pressent que haurà de compensar aquesta pèrdua de la corresponsabilitat fiscal mitjançant la cessió de nous impostos estatals. Si no és fa així (mitjançant la cessió de la gestió, no de la recaptació) estarem buidant de contingut l’Agència Tributària de Catalunya i estarem donant un pas enrere en la corresponsabilitat fiscal i en la solidesa del finançament de la Generalitat de Catalunya.

 

Xavier Martinez Gil

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s