El concert econòmic

Generalitat, en els sentit històric, era la comunitat de súbdits del territori de la Catalunya medieval. Avui dia els “súbdits” som els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.

No ens enganyem: l’aspecte pel qual som més ben considerats és per la nostra faceta de contribuents. En això no hem evolucionat gaire des de l’Edat Mitjana. El que abans girava entorn dels donatius al Rei (anomenats “generalitats”) avui dia gira entorn del finançament. Al País Basc i Navarra aquest capítol de la seva història fa molts anys que el tenen tancat. Allà gaudeixen del Concert Econòmic. Això vol dir que ells recapten tots els seus impostos i després negocien amb l’Estat quina quantitat els donen. És el que es coneix com a “cupo” basc. A Catalunya, la situació funciona a la inversa. És l’Estat el que recapta els impostos i després hem de negociar quina part del que ha recaptat ens dóna. La diferència en el funcionament és significativa. No és el mateix asseure’s a la taula a negociar el repartiment dels diners tenint d’entrada tots els diners a la butxaca.

Fins ara, el sistema de repartiment ve recollit en una llei orgànica coneguda com a LOFCA. Però resulta que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya preveu un altre sistema de repartiment diferent del previst a la LOFCA. Jo no sóc advocat, però tinc entés que una llei deroga a les lleis anteriors en tot el que s’oposin. I ara mateix tenim una llei orgànica anomenada Estatut que diu quins percentatges de tributs estatals corresponen a Catalunya. No s’hi val, com preten el ministre Solbes, argumentar que el que preval és la LOFCA. Hi ha pactat a l’Estatut el principi de bilateralitat. En virtud d’aquest principi els acord pactats en l’Estatut són plenament vigents i no cal esperar a recollir-los en una nova LOFCA que equival a un “café per a tothom”. Per a tothom, expcepte pel País Basc i Navarra que sempre tenen “café, copa i puro” garantits.

Tot i així, encar que es compleixin els percentatges de cessió d’impostos previstos a l’Estatut, encara estarem molt lluny d’arribar a una solució definitiva del problema del finançament de Catalunya. Des del meu punt de vista, només s’assolirà una situació estable quan s’aconsegueixi pactar un sistema equivalent al del Pais Basc i Navarra. És a dir, el concert econòmic.

(publicat a La Vanguardia, 29/10/2008: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081029/53568482800.html)

Advertisements

Autor: xaviermartinez

Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s