ULLS QUE NO VEUEN

A partir d”una determinada edat, si un comença a fer-se analítiques i proves mèdiques, de ben segur que li trobaran alguna cosa. Aleshores un passa a ser oficialment una persona malalta.

Això és el que li pot passar a la Generalitat de Catalunya amb la creació de l”Oficina Antifrau. És a dir, a partir d”ara, l”Administració catalana estarà sotmesa a un perpetu escàner. El Govern ha enviat ja al Parlament el projecte de llei de creació de l”Ofina Antifrau que, si tot va bé, serà aprovada sense més canvis.

Tot i que jo pensava que les funcions d”aquesta Oficina ja les venia fent la Sindicatura de Comptes, la Intervenció General i, en darrera instància, els Tribunals de Justícia, sembla que aquest nou organisme comptarà amb funcions addicionals. Una de les competències serà que, a partir d”ara, qualsevol ciutadà tindrà l”oportunitat de denunciar mitjançant l”Oficina Antifrau les possibles irregularitats que observi en la conducta dels responsables de la “cosa pública”.

Curiosament, ni a la resta de comunitats autònomes ni a l”Administració de l”Estat ni als Ajuntaments està prevista la creació d”una oficina d”aquestes característiques. El que passarà, per lògica, és que hauran d”aparèixer irregularitats, encara que només sigui per justificar la creació d”aquest nou ens. En conseqüència, la Generalitat de Catalunya esdevindrà oficialment una administració malalta. En el millor dels casos potser només tindrà el colesterol alt, però al final ens obligaran als catalans a fer règim.

El resultat serà el d”una Administració més controlada, cosa que en principi s”ha de valorar com un aspecte positiu. Però, d”altra banda, la imatge de la Generalitat davant la resta de l”Estat quedarà malmesa, cosa que en definitiva serà una aspecte negatiu. Mentrestant, la resta de comunitats autònomes gaudiran d”una aparent bona salut encara que, en realitat, poguessin patir una greu malaltia degenerativa.

El temps dirà si el cost de crear i mantenir aquest nou organisme compensa el cost de les possibles irregularitats que pretén evitar. En cas contrari, francament, ens sortiria més car el farcit que el pollastre.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s