Insubmissió fiscal?

Insubmissió fiscal?

 

He llegit al diari que ha nascut una plataforma de ciutadans partidaris de no pagar l’impost sobre successions a Catalunya. Fins i tot han creat una web per donar-li suport. Suposo que Henry David Thoreau es deu estar emocionant des de la seva tomba noucentista de Massachussets. Qui li havia de dir a aquest il.lustre pensador nordamericà creador de “La desobediència civil” que, 150 anys després de la seva mort, les seves idees circularien per internet amb plena actualitat. Clar que les motivacions pacifistes que movien a l’idealista Thoreau s’han convertit avui dia en pur materialisme. Són els nostres temps, que hi farem.

 

Els detractors de l’impost de successions argumenten que algunes comunitats autònomes han suprimit aquest impost o bé l’han reduit a la mínima expressió. I que aquest fet, diuen, comporta un greuge envers els ciutadans de Catalunya. Està clar que qui pensa així no és partidari que hi hagi diferències entre les comuniats autònomes. Probablement, el que dessitjarien és la seva supressió i que tornéssim a la “una, grande y libre”. Respecto el seu punt de vista tot i que no el comprateixo. Jo els demanaria que anessin més enllà en la seva reivindicació i que fossin conseqüents. Que arribin al final de l’assumpte. Que no limitin la seva reivindicació a l’impost sobre successions. Que pensin que a Canàries, per exemple, no es paguen impostos sobre la benzina ni sobre el tabac. Es més, no es paga ni l’IVA. Amb la mateixa argumentació haurien de crear una plataforma per a no pagar tampoc aquí aquests impostos. ¿o es que els catalans som menys que els canaris? És clar que no. Però, ¿i l’IRPF? ¿Per què els ciutadans de Ceuta i de Melilla han de pagar la meitat? ¿És que els ciutadans de Tarragona o Manresa, per exemple, són menys que els de Ceuta i Melilla? Francament, crec que no. Arribats a aquest límit, i un cop reivindicades les supressions d’impostos especials, de l’IVA i de l’IRPF, tan sols ens queda l’Impost sobre el Patrimoni (que l’any vinent desapareix “de facto”) i l’impost de Societats. D’aquest últim anem veient com cada any es van reduint els seus tipus impositius, així que només és qüestió de temps veure’l extinguir-se.

 

Valdria la pena que un cop arribats a aquest absurd, reflexionem sobre per què es donen aquestes disparitats fiscals entre territoris. ¿L’esforç fiscal que fan els ciutadans de totes les comunitats autònomes és igual? ¿La necessitat de despesa és la mateixa? ¿Pot la sanitat de Catalunya atendre a un milió d’habitants més mentre el seu càlcul es fa com si no hagués augmentat la població? La mateixa reflexió es pot fer pel que fa a l’educació i altres serveis socials. En definitiva, ¿està la Generalitat de Catalunya en situació de poder oferir rebaixes fiscals? Jo crec que no. I ho crec perquè el finaçament que rep Catalunya no té res a veure amb el del Pais Basc i Navarra, per exemple. En qualsevol cas, Catalunya està lluny de poder cobrir les seves necessitats de despesa atesa la població a que ha d’atendre.

 

En definitiva, els que volen aconseguir un sistema tributari just per la via de deixar de pagar impostos a la Generalitat van per un camí contrari als interessos de tots. Si el que realment els preocupa és la justícia fiscal, pot ser haurien de dirigir les seves reclamacions contra qui els escanya fiscalment de veritat. Que pensin a qui paguen l’IVA, l’IRPF i l’impost de societats.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s