Bilataralitat o bipolaritat?

La bilateralitat és un dels principis que emanen de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Cal anar recordant matxaconament que l’Estatut és una Llei Orgànica estatal aprovada, ja no pel Parlament de Catalunya, sinó per les Corts Espanyoles i refrendada pel poble de Catalunya i promulgada pel Rei d’Espanya.


Per tant, si totes les lleis s’han de respectar, aquesta encara més. I l’hauria de respectar especialment qui ostenta la màxima representació democràtica d’Espanya, com és el President del Govern. Que el mateix President del Govern se salti a “la torera” els preceptes d’aquesta Llei orgànica i no passi absolutament res, és un fet que em deixa estupefacte.


Si els governants no compleixen amb les lleis, què es pot esperar del poble? No estan donant via lliure (des d’un punt de vista moral) a què els ciutadans no compleixin les lleis? Aquesta situació no s’hauria de produir mai i correspon als governants vetllar perquè no es donin les circumstàncies favorables a qualsevol tipus d’insubmissió. Però, lluny d’això, molts polítics estan assentant les bases per crear un escenari favorable a la insubmissió, a la desvinculació si més no, amb les regles del joc.


Tot i que són molts els incompliments de l’Estatut, en aquesta ocasió únicament em referiré al principi de bilataralitat que ha de regir les relacions entre la Generalitat i l’Estat espanyol. Les relacions, pel que fa al finançament, s’han d’articular mitjançant la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat, tal com preveu l’article 210 de l’Estatut. Es tracta d’un òrgan paritari entre ambdúes administracions (amb presidència rotatòria) que ha de decidir el sistema de finançament de la Generalitat de Catalunya.


Ara, el Govern central nega tal principi i sotmet a negociació amb la resta de comunitats autònomes (excepte País Basc i Navarra) el sistema de finançament que ha de pactar amb Catalunya. A mi em sembla que més que bilateralitat això és bipolaritat.

És a dir, el Govern de l’Estat actúa amb doble personalitat (o múltiple, qui sap): una per negociar amb Catalunya el sistema de finançament de forma bilateral i, l’altra, com si es tractés d’una funció en un circ de tres pistes, per asseure’s a negociar amb totes les comunitats autònomes. Ha valgut la pena tot el via crucis de l’elaboració i l’aprovació de l’Estatut (que encara estem patint) per acabar tenint elmateix sistema de finançament que Extremadura o Múrcia? En aquest moments el circ està en plena representació. Esperem que els lleons no s’acabin menjant els paiassos.

 

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081225/53606149724.html

 

 

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s