Caixalunya

Cada primer de gener entra en vigor l’increment de preus dels diferents serveis públics. Els percentatges i la forma de donar les notícies em sorpren per partida doble.

 
D’una banda, els mitjans de comunicació ens informen a tots els ciutadans del preu que ens costarà, a partir d’ara, la llum, els transports, les aigües. Al mateix temps ens ofereixen la reacció d’alguns ciutadans més o menys indignats. El tractament que es dóna d’aquests temes és el mateix que li podrien donar a la informació meteorologica. Ens comuniquen els nous imports dels preus com qui explica els litres de pluja per metre quadrat, o els centímetres de neu acumulada o les temperatures màximes o mínimes. Es a dir, els mitjans ens donen les dades però res ens diuen dels motius pels quals pujen els preus.


Trobo a faltar el perquè de tot plegat. Seria interessant que, juntament amb l’increment, entrevistessin als resposables de decidir l’augment i els motius pels quals han decidit pujar, possem, un 5 i no un 4 o un 6 percent de tal o qual servei. Crec que això seria el democràtic, transparent i responsable que cabria esperar de la nostra societat.


L’altre aspecte sorprenent són els mateixos percentatges. Especialment els que depenen del sector públic. El senyor Solbes, per elaborar els pressupostos, prèviament fa una estimació entre d’altres paràmetres sobre quina serà l’evolució de la inflació per al 2009. Aquesta dada, a més, serveix de referència per a calcular l’increment de les pensions, salaris de funcionaris, rendes, impostos, etc. La previsió per al 2009 és del 2%. Cal dir que estava feta en un moment en que la paraula “crisi” estava proscrita. És molt més que probable que la inflació acabi sent encara menor a causa de la recessió. Per tant, algú hauria d’explicar-nos per què el transport públic puja un 7% a la ciutat de Barcelona, el Bicing un 25% i la Renfe un 6%. Són compatibles aquestes augments amb el foment de l’ús del transport públic? Quina és, doncs, la veritable motivació?


La resta de serveis bàsics segueixen la mateixa senda que la marcada per les Administracions públiques: la quota d’abonament de Telefònica, un 4,12%; l’electricitat un 3,5% (i anuncien més pujades per a aquest any); els peatges un 4,46%; correus un 3,22%; l’aigua a Barcelona un 8%… Sabem que les decisions al sector públic les pren el Govern de torn. Però, i de la resta de serveis bàsics? Us convido a buscar quina entitat financera es troba darrera de la majoria de concessionàries d’autopistes, d’Agbar, de Gas Natural, de Repsol. Trobareu la resposta de qui pren les decisions que ens afecten la butxaca en el nostre país.

 

 

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081029/53568481986.html

 

Autor: xaviermartinez

Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s