La llengua dels Reis

“Arriba Nadal,
Estem molt contents,
Cantem nadales
I vindran els Reis.”

 Aquest és el poema que ha aprés al parvulari la meva filla petita. El va repetint a totes hores. Ho recita en català, que és la seva llengua a casa i a l’escola. Però, a banda de cantar nadales, a les meves filles també els agrada jugar i veure pel·lícules. Algunes de les seves preferides són els musicals (Grease, Singin in the rain) i les de dibuixos animats. Aquests films són clàssics i es troben sempre en la seva versió en castellà de quan es van esternar a Espanya. Però en les seves versions en DVD han afegit altres llengues i, així estan disponibles en portuguès, francès, hebreu, holandès, rumanès, etc. Si ens centrem ens les pel·lícules dirigides al públic infantil, el panorama és més o menys igual. Si triem una de les “Tres bessones” no hi ha problema, estan en català. Quant a la resta, totes vénen en castellà i anglès. Pel que fa a les de Walt Disney de tota la vida, és francament difícil trobar alguna versió en català.


Només cal fer la prova d’anar a uns conegudíssims grans magatzems del centre de Barcelona i demanar, d’entre la immensa oferta de pel·lícules infantils, quines estan disponibles en català: una ridícula minoria. En realitat no sé perquè em sorprén si aquest és el panorama normal en la resta del món audiovisual del nostre país. Però sembla mentida que en l’actual societat de la informació en què vivim sigui tant complicat disposar de les pel·lícules en versió catalana. Està clar que no és tracta d’un problema tecnològic sinó de voluntat.


Un altre aspecte del qual trobo que no es parla gaire és del món de les joguines. Cada any ens trobem que les joguines tradicionals van deixant lloc a les “noves” joguines, més tecnològiques, més interactives i, que, per a que negar-ho, amb una càrrega pedagògica addicional. Si tornem als grans magatzems abans esmentats (per exemple, tot i que podria servir qualsevol altre botiga de joguines) ens trobem que la pràctica totalitat de joguines intaractives són en castellà. I les que s’anuncien bilingües, ho són en anglès i castellà. Començo a pensar que els Reis no venen d’Orient, com ens han explicat tota la vida, sinó de l’Occident. De l’Occident de Catalunya, concretament.

“Arriba Nadal,
Estem molt contents,
Cantem nadales
I vindran els Reis.”

 

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081216/53600532539.html

 

 

 

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s