La llum al final del túnel

Estem ficats de ple en la boca del llop de la crisi econòmica. Tothom parla dels seus orígens. Alguns analitzen les seves arrels financeres, altres veuen un origen en l’economia real, hi ha qui parla de l’esgotament del cicle econòmic, i d’altres de la fi d’un paradigme. Al mateix temps està a l’ordre del dia el debat al voltant de les conseqüències de la crisi, i així les variacions dels principals indicadors macroeconòmics com l”atur, la inflació o els tipus d’interès són motiu de conversa fins i tot als ascensors.

Hi ha consens, però, que estem entrant en un nou i incert període, i que estem deixant enrera un llarg temps de creixement que difícilment es tornarà a repetir a mig termini. Hem entrat en el túnel de la crisi. I correm el risc que, com a l”acudit, quan veiem la llum al final del túnel no sigui més que el tren que ens ve de cara. Convé, doncs, encara que només sigui com a teràpia, tenir pensaments positius i intentar imaginar un escenari amb llum natural, és a dir, posterior a la crisi.

La nostra ciutat, Barcelona, sempre s’ha caracteritzat per la seva capacitat d”adaptar-se, de reinventar-se, de transformar els inconvenients en avantatges. I és aquesta la nostra fortalesa. Els poders públics i els privats han de preguntar-se cap a on s’ha de prioritzar els esforços per a situar-nos en una Barcelona post-crisi. I per respondre a aquest pregunta primer hem de saber quin és el model de ciutat que volem.

Barcelona és la capital d’un país. Per tant, més enllà de donar resposta als interessos dels seus ciutadans ha de servir també d’instrument de bandera de tot Catalunya. La seva posició, diguem geoestratègica, li atorga de per sí unes oportunitats que no es poden passar per alt, tal com remarca sempre Tremosa. És evident que Barcelona no pot renunciar a ser un punt neuràlgic en les comunicacions al sur d”Europa. I ho pot ser tant a través del port i les autopistes com ho és actualment, però també ha d’aspirar a ser-ho amb l’aeroport i el corredor d’alta velocitat del Mediterrani. Però la ciutat (i el país) es mereix ser alguna cosa més que un punt d’intercanvi de contenidors. Aquesta circumstància de lloc de trobada i d”intercanvi de mercaderies s’ha de portar més enllà. La ciutat pot aspirar a ser un punt d’intercavi en l’àmbit cultural, en l’àmbit de la creativitat, en l’àmbit en definitiva de la innovació. Convertim el nostre espai en un lloc d’intercanvi d”idees, en una à gora del segle XXI. Fem ús, doncs, d’aquestes qualitats renovadores de Barcelona per il.luminar el nostre futur.
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090212/53638666020.html

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s