Un llop amb pell de bambi

Qualsevol estudiant de primer curs d’economia sap que un dels instruments amb què compte qualsevol Govern per intentar influir en l’economia és la política fiscal. Així que no és d’estranyar que en època de crisi les autoritats intentin fer servir un dels pocs instruments que tenen per tal d’incidir en els pèssims resultats de les dades macroeconòmiques.

Cabria pensar que un govern d’esquerres fes política d’esquerres i que un de dretes fes una política de dretes. Però en aquest país, en matèria de política econòmica, sembla ser que si bé el govern de dretes fa política de dretes els governs d’esquerres també fan polítiques de dretes.

I, és que quan un veu les modificacions fiscals que s’estan duent a terme últimament, té la impressió d’estar governat per la Margaret Thacher. Anem a pams. Veiem les modificacions en la imposició directa.

IRPF
En primer lloc, aquest any ens han pujat l’IRPF. Al no actualitzar-se les tarifes amb l’IPC, ens trobem que acabem pagant més per aquest impost pel simple fat que ens apugin el salari d’acord amb la inflació.

En segon lloc, es proposa reduir la deducció per adquisició d’habitatge habitual a les rendes superiors a 17.000 euros i suprimir-la per a les superiors a 24.000 euros. La justificació que dóna el President Zapatero és que no es vol que l’estalvi es desplaci cap al sector immobiliari. Francament, crec que es desperta tard. Es que no s’havia donat compte abans que hi havia un boom immobiliari? Per què no va prendre mesures aleshores, quan l’economia anava bé?

Si el que realment el que es vol és evitar l’especulació immobiliària es poden fer moltes altres coses des de la política fiscal. El primer que hauria de fer el senyor Zapatero és eliminar la bonificació del 95% que gaudeixen els patrimonis immobiliaris en els impostos de successions i donacions. És una autèntica vergonya que patrimonis especulatius immobiliaris no paguin pràcticament res d’aquests impostos mentre que qui ha treballat tota la seva vida i pretén deixar un patrimoni als seus descendents es vegi espoliat.

Impost de Patrimoni
Aquest any és el primer en què no s’ha de fer declaració de l’impost sobre el patrimoni. Però, qui feia declaració sobre el patrimoni? Les classes treballadores? Els assalariats? En general no. Únicament les classes més altes. Així que ens trobem que qui més té menys paga. I si algú paga menys impostos us asseguro que algú altre ho acabarà pagant, que no seran els que feien declaració de patrimoni, segur.

Impost sobre successions i donacions
En un post anterior ja em vaig referir a aquest impost com un impost injust. Però, com deia abans, no és injusta la seva existència sinó per com es reparteix la càrrega impositiva que fa que l’acabin pagant “justos per pecadors”.

No caiguem en la temptació de demanar la seva supressió, perquè el resultat seria el mateix que amb l’impost sobre el patrimoni. Cal reclamar que s’eliminin els privilegis i es reforcin les reduccions per a familiars.

Impost sobre societats
Aquest és un impost clarament a la baixa. La pressió impositiva que reben les empreses és, en proporció, inferior a la que reben els mateixos treballadors. Per fer aquest impost realment just, s’hauria de passar d’una tarifa fixa a una tarifa progressiva, equivalent a la que s’aplica per l’IRPF.

IVA
Pel que fa a la imposició indirecta, encara no he llegit cap proposta, però m’apostaria alguna cosa en que no trigarem a veure alguna pujada en l’IVA i en algun impost especial més (tabac, alcohol).

El resultat serà que el pes de la imposició directa recaurà sobre les rendes del treball i la disminució dels altres impostos directes es compensarà amb pujades de l’IVA que és un impost regressiu per les rendes més baixes. Recordem que el partit del govern té la sigla “O” de “obrero”. La “S” de “socialista” ja sabem fa molt temps que, si més no en política econòmica, l’ha perdut. Ara per ara, només li queda la “E” de “español”. I es que no ens hem de refiar mai de qui es disfressa de bambi ja que, quan ens acostem per acariciar-lo, se’ns pot menjar d’una queixalada tot el braç.
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090513/53702072700.html

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s