REFORMA DE L’IMPOST DE SUCCESSIONS

PROPOSTA DE REFORMA DE L’IMPOST DE SUCCESSIONS I DONACIONS

L’impost sobre successions i donacions completa la imposició directa sobre les persones físiques que protagonitza l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Ve a donar compliment als principis que emanen de l’article 31 de la Constitució espanyola: “Tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat”.

Es tracta, doncs, d’ajustar la càrrega impositiva de l’impost en funció de la capacitat de pagament, per tal d’aconseguir una redistribució de la riquesa amb ocasió de la transmissió de patrimonis intervius (donacions) o mortis causa (successions). Aquesta figura impositiva juga un paper clau en la justícia del sistema tributari, més encara amb l’eliminació de l’impost sobre el Patrimoni que és també un impost directe que recau sobre les persones físiques.

Nogensmenys, a banda del principi de justícia tributària, cal modular també el principi de progressivitat que emana també de l’article 31 de la Constitució. Per aquest motiu, la tarifa de l’impost s’ha de mantenir necessàriament amb aquest caràcter progressiu per garantir que pagui més qui més té. S’ha de matisar aquesta progressivitat per les circumstàncies personals del subjecte passiu. I és aquí on cal prestar l’atenció necessària per a que aquest impost no es distorsioni, produint efectes indesitjats i la percepció per part de la ciutadania que l’impost no respon a una justa distribució de la càrrega tributària.

Analitzem tres aspectes de l’impost: graduació de la quota, els criteris de valoració i les reduccions de la base imposable.

1. Graduació de la quota tributària

En primer lloc, és convenient mantenir la graduació de la quota tributària en funció del parentiu i del patrimoni preexistent del subjecte passiu. D’aquesta forma s’aconsegueix ajustar una mica millor la progressivitat i la justícia tributària. Per tant, en aquest aspecte no faria cap variació.

2. Els criteris de valoració

En segon lloc, cal revisar els criteris de valoració dels béns que conformen la base imposable. La llei fa referència a que cal consignar el “valor real” dels béns (art 9 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’impost sobre successions i donacions). Estem davant d’un concepte jurídic indeterminat que dóna lloc a molta conflictivitat (taxacions pericials contradictòries, recursos contenciosos, …) i certa complexitat per la seva aplicació. Convé simplificar els criteris de valoracions, especialment pel que fa als immobles, i ajustar-los sobre la base del valor cadastral amb l’aplicació d’un coeficient. Cal que aquest criteri de valoració (previst com a possible a l’article 57 de la Llei general Tributària) sigui elevat a rang de norma jurídica la qual cosa faria augmentar la seguretat jurídica dels contribuents. Recordem que actualment aquest criteris no estan publicats en cap norma jurídica sinó que apareixen únicament en una Instrucció que serveix per agrupar els immobles en comprovació prioritària o no prioritària, sense generar cap dret adquirit, ni cap garantia jurídica, als obligats tributaris.
En la línia de enfocar les bonificacions tributàries cap a l’economia productiva i les finalitats socials, seria convenient introduir un coeficient valoratiu a la baixa addicional (0,7) per aquells immobles llogats a preu taxat.

3. Les reduccions de la base imposable

En tercer lloc cal abordar la reforma de les reduccions de la base imposable. Aquest és l’aspecte més important de l’impost. Convé recordar que, l’impost de successions i donacions tot i ser un impost estatal es troba cedit totalment a les comunitats autònomes. Però a banda de la cessió del rendiment del tribut també està cedida una àmplia capacitat normativa que permet, a cada comunitat autònoma, establir reduccions sobre la base imposable. Aquest fet, ha contribuït a crear la sensació entre els ciutadans de certa discriminació fiscal per raó de territori. Però el més preocupant, en realitat, no és que cada comunitat autònoma pugui modular mitjançant reduccions aquest impost, ja que aquest fet no és més que l’exercici de l’autonomia financera que necessàriament han de tenir les administracions territorials. El que realment distorsiona l’impost són les reduccions indiscriminades que existeixen actualment i que permet que, qui més té, acabi pagant menys per què troba els mecanismes a la llei per aplicar reduccions a las seva base imposable. Per tant, convé afrontar la reforma de l’impost des d’uns perspectiva de repartiment vertical de la càrrega tributària, i no des del punt de vista de territoris.

És ncessari reformar les reduccions aplicables a la base imposable per convertir l’impost de successions en un veritable instrument de justícia tributària, amb un repartiment equitatiu de la càrrega tributària en funció de la capacitat de pagament. Amb les reformes introduïdes al llarg dels anys, s’ha anat pervertint aquest objectiu de l’impost que no s’hauria d’haver perdut mai. D’aquesta forma, sota la denominació d’”empresa familiar” (bonificades al 95%) s’ha equiparat tot tipus d’entitats patrimonials. Això ha propiciat que la majoria de grans patrimonis hagin trobat el mecanisme per tal d’articular l’elusió de l’impost. Aquest és el gran greuge que provoca aquest impost, i no les diferències normatives establertes per les comunitats autònomes.

En conseqüència, la principal reforma de l’impost ha de venir per la revisió de les reduccions de la base imposable. Cal tenir en compte, prèviament, algunes qüestions importants.

En primer lloc, cal recordar que es tracta d’un impost estatal cedit totalment el seu rendiment a les comunitats autònomes. La seva regulació, per tant, és bàsicament estatal. Tot i que les comunitats autònomes tenen certa capacitat normativa, aquesta sempre estarà supeditada a la regulació bàsica de l’Estat. És imprescindible que, aprofitant el nou sistema de finançament, es doti de més marge de maniobra a la Generalitat de Catalunya per regular l’impost. Actualment es poden introduir reduccions que comportin una “millora” respecte a la regulació estatal, però no es poden modificar aspectes que puguin resultar més gravosos pel contribuent. És a dir, si l’Estat estableix alguna reducció la Generalitat no pot eliminar-la, només millorar-la.

En segon lloc, ens trobem en un període de crisi econòmica i totes les polítiques públiques que s’adoptin, especialment les fiscals, han de tenir molt present l’impacte en l’economia productiva i en l’economia social. Amb aquesta perspectiva cal afrontar la reforma de les reduccions de l’impost sobre successions.

Aquestes haurien de ser les següents:

– Reduccions entre ascendents, descendents, conjugues.
Actualment gaudeixen d’una reducció de 18.000 euros. Aquest import està vigent des de l‘any 2002. Convindria augmentar aquesta reducció per tal de donar cobertura al manteniment dels patrimonis familiars. En aquesta línia, la reducció d’aquest grup de parentiu s’hauria d’elevar als 50.000 euros. Aquest import, a banda de millorar la transmissió dels patrimonis familiars, ens aproximaria a les reduccions establertes a altres comunitats autònomes. (Balears: 25.000 euros; València: 40.000 euros). Caldria afegir únicament com a condició que els contribuents fossin residents a Catalunya que és el que donaria un sentit complert al manteniment dels patrimonis.

– Reduccions per a empreses familiars.
Actualment està prevista una reducció de la base imposable equivalent al 95% del valor de les participacions transmeses. Aquesta reducció té el seu sentit per a garantir la continuïtat dels negocis familiars que no es vegin llastrats pel fet de la transmissió familiar. Amb el temps, però, s’han afegit tot tipus d’empreses, no únicament les familiars. Així, s’ha anat reduint el percentatge d’accions en mans del causant o parents, fins el 5%.
D’altra banda, s’han afegit empreses que no podríem qualificar-les com a productives com són les societats patrimonials i immobiliàries. S’ha establert que si compleixen el requisit de tenir un local afecte i una persona contractada ja poden gaudir de la bonificació.
Sense perdre de vista que el més important és el manteniment de l’activitat productiva i dels llocs de treball, convindria condicionar el gaudiment d’aquestes importants reduccions fiscals a la creació de llocs de treball i al manteniment de finalitats socials. Així, pel que fa a les societats immobiliàries, s’hauria de demanar el compliment de requisits addicionals. Aquests podrien ser els següents:
o Destinar una part dels immobles a lloguer taxat. Per no fer extremadament feixuga la càrrega seria suficient amb un 10% dels habitatges destinats a aquest mercat.
o Graduar la bonificació en funció del nombre de treballadors empleats. D’aquesta forma es contribuiria a la creació de llocs de treball.
 1 treballador contractat: reducció del 40%
 2 treballadors contractats: reducció del 60%
 3 treballadors contractats: reducció del 80%
 4 o més: reducció del 95%
– Reduccions per a gent gran
Actualment hi ha prevista una reducció per als menors de 21 anys. Res hi ha regulat, però, a cap comunitat autònoma, pel que fa a la gent gran. És un col•lectiu de població que mereix una atenció especial també en l’aspecte fiscal. És freqüent en molts dels casos, malauradament, que gaudeixin d’una reducció per minusvalidesa que, quan supera el 33% els atorga una reducció addicional de 245.000 euros. Però, molt sovint, per manca d’informació, no tenen el document acreditatiu de l’òrgan competent (ICASS) de la condició de minusvalidesa. Es tractaria de, en aquells casos en que el subjecte passiu no gaudís de la condició legal de disminuït, es pogués beneficiar, en raó de la seva edat (75 anys o més), d’una reducció equivalent a la que correspondria a una minusvalidesa del 33% (245.000 euros). Aquesta mesura, a banda de millorar la fiscalitat d’aquest col•lectiu, no tindria una rellevant incidència en la recaptació. D’altra banda, s’ha de tenir present que l’acreditació d’una minusvalidesa a efectes de l’impost esdevé, especialment en les casos de gent gran, un problema de prova donat que la certificació de la condició legal de disminuït pels òrgans competents no és mai amb efectes retroactius. No es pretén amb aquesta proposta equiparar la gent gran amb la minusvalidesa sinó donar resposta a un greuge evident.

Així, caldria afegir un nou paràgraf al redactat de l’article 2 lletra b) de la Llei 21/2001, modificada per la Llei 31/2002:

“Amb efectes 1 de gener de 20xx, la reducció per a discapacitats amb un grau igual o superior al 33% també serà d’aplicació als subjectes passius que, sense tenir la condició legal de persona amb minusvalidesa, tinguessin 75 o més anys d’edat a la data de meritació de l’impost”

En resum:
La reforma ha de tenir en compte els següents aspectes:
– Recuperació del caràcter redistributiu de l’impost.
– Vincular els beneficis fiscals a l’estímul de la productivitat, la creació d’ocupació i a la cobertura social de les persones més necessitades.
– Enmarcar la reforma de l’impost en el procés de millora del finançament de la Generalitat de Catalunya, aprofondint en la seva autonomia financera i en la corresponsabilitat fiscal.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s