ERO a la Generalitat

ERO a la Generalitat

Es veia venir feia temps. Els números de la Generalitat no quadren. No és que sigui una cosa nova, a moltes empreses del nostre país els hi passa. A mitjans de l’any passat ja vaig publicar un article (https://xaviermartinez.wordpress.com/2008/09/05/necessitem-4000-milions-deuros/) en què vaticinava un dèficit de la Generalitat pels vols dels 4.000 milions d’euros. No fa gaire, vaig escriure un altre article (http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090526/53709996181.html) sobre el pronòstic per aquest any en el que s’evidenciava la tendència negativa dels ingressos. Aleshores ja deia que la Generalitat hauria de fer un esforç titànic per contenir les despeses.

El que no m’esperava era l’Acord de Govern sobre optimització de plantilles que preveu la reducció d’un 3% del personal. (Algun antropòleg hauria de fer un estudi per trobar quina relació hi ha entre el 3% i el nostre país).

El que anomenen “optimització” és un eufemisme per referir-se a un ERO en tota regla que afectarà a 2.500 treballadors, segons els sindicats, que acabaran per incrementar la llista de l’atur.

Molts de vosaltres pensareu que ja està bé que la Generalitat redueixi plantilla. Segurament molts pensaran que el que sobren en aquest país són funcionaris i, per tant, ja està bé. Per als que pensen així, els convido a fer algunes reflexions.

En primer lloc, cal saber que Catalunya és la comunitat autònoma que, amb diferència, té menys treballadors ocupats al sector públic. Segons l’Instituto Nacional de Estadística, a Catalunya hi ha uns 290.000 treballadors públics. És a dir el 3,95% de la població. Al País Valencià estan pel 4,56% i a les Illes Balears pel 4,89%. En canvi, a Andalusia hi ha 500.000 treballadors al sector públic que representen el 6% de la població; a Madrid 414.000, que representen el 6,6%. Tanca aquesta honrosa llista, Extemadura, amb un 8,35%. Crec que aquestes xifres són prou eloqüents.

En segon lloc, cal recordar que la Generalitat està governada per uns partits que s’autoqualifiquen de progressistes i d’esquerres, i no per uns neoliberals. Però no sembla que una mesura d’aquest tipus vagi en la línia d’una política progressista. Ni en el fons, ni en les formes. Així, un cop presa la decisió per part del Govern de la Generalitat de reduir plantilles, el correcte hagués estat posar-ho en coneixement dels sindicats i fer el tràmit de la negociació col·lectiva en l’àmbit corresponent: en aquest cas, la Mesa de Negociació de la Funció Pública. Però això no ha estat així. S’ha aprovat l’Acord sense ni tant sols informar al sindicats.

En tercer lloc, el senyor Castells, Conseller d’Economia, va anunciar una reducció de partides de despesa del pressupost de la Generalitat, entre les que es troba la reducció de plantilles. Va dir que suposaria un estalvi d’uns 50 milions d’euros i va insistir en què no es faria fora a ningú. Qualsevol persona amb un mínim d’intel·ligència s’adonarà de seguida que les manifestacions del senyor Castells grinyolen per tot arreu. Perquè, com pensa reduir 50 milions d’euros de despesa de personal i no fer fora a ningú? Si fos veritat que no fa fora a ningú perquè, segons ell, afecta únicament a places vacants, aleshores, en realitat, no està reduint despesa. Està fent jocs malabars i està venent fum. Però si realment redueix despesa, això únicament es pot fer per la via de deixar de fer la despesa, es a dir, de pagar nòmines. El que farà la Generalitat és despatxar interins, personal temporal, personal amb les retribucions més baixes i, per tant, treballadors en situació més precària. Estem, al meu entendre, davant d’un ERO encobert. ¿amb quina autoritat moral pot fiscalitzar a partir d’ara la Generalitat els ERO que li presentin les empreses privades quan no és capaç de fer les coses ben fetes a dins de casa seva? Quin exemple està donant?

En quart lloc, el 40% l’estalvi que es produirà per reduir plantilles el Govern té previst dedicar-lo a augmentar les retribucions d’altres llocs de treball, com per exemple, els alts càrrecs els quals, per cert, no es veuen afectats per la reducció del 3% de plantilles. Si realment es volgués reduir despesa, el més lògic hagués estat acordar reduir un 3% la despesa de personal, no el 3% de la plantilla. Però clar, és més barat eliminar tres subalterns que tres assessors.

Davant el despropòsit que representa la política de contenció de despesa del Govern, jo crec que el que seria més just és retornar la llei de pressupostos al Parlament de Catalunya i que aquest tornés a renovar el mandat al Govern per a executar les despeses. Al cap i a la fi, les previsions sobre les que es va construir el pressupost actual pel que fa a creixement, inflació, tipus, recaptació, atur, etc, han quedat absolutament desfasades.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s