Generalitat hipotecada

Generalitat hipotecada.

Com a les pel.lícules de Hollywood, per fi llegim les lletres “The End”. Sí, sí parlo del maleït finançament, com no. Maleït per què sembla talment com si ens hagués caigut a sobre un malefici com a poble. És evident que, des que vam apostar pel bàndol perdedor abans del 1714 no hem aixecat cap. L’única esperança és que, si després de tot això encara seguim vius, debem tenir tenim una capacitat de resistència més enllà del comú.

Les xifres
L’escenificació del finançament ha arribat a la seva fi. Vist el resultat, francament, no calia tant soroll. Curiosament qui sempre parlava que allò important era el model i no les xifres ara no fa més que parlar de xifres i no del model. Val a dir que qui parla de les xifres són els partits del Govern de Catalunya, perquè la ministra Salgado no n’ha donada cap. Els 3.800 milions són càbales que es fan des d’aquí però no des de Madrid, que no n’asseguren res. En qualsevol cas, aquestes xifres serien tangibles cap el 2012, (just dos anys abans de la convocatòria del referèndum per a la independència de Catalunya, segons molts dels que ara han donat el sí) i ja veurem com estarà el pati aleshores. En vistes dels antecedents, algú pot esperar que el govern de l’Estat compleixi els terminis? De moment, el dèficit de la Generalitat per al 2008 va ser de 4.800 milions d’euros. Aquesta sí és una xifra indiscutible i certa. Per al 2009 i 2010 sembla que es preveu que els diners addi
cionals estarien pels 2100 milions d’euros, a tot estirar.
Cal dir que aquestes xifres ens les diuen, sense explicar a partir de quines dades es fa el càlcul. Són previsions que es fan des de Catalunya. Si anessim sumant les previsions fetes des de cada Comunitat Autònoma, resultaria que els números no quadren: l’Estat estaria repartint el doble del que en realitat reparteix (http://www.elpais.com/articulo/espana/comunidades/autonomas/calculan/reparto/nueva/financiacion/elpepuesp/20090712elpepunac_8/Tes) És obvi que la xifra dels 3.800 milions d’euros no és realista, per això no la subscriu la ministra Salgado.

El model
Si les xifres són confuses i ridícules, el model va en la mateixa línia. En primer lloc la ministra Salgado ha dit que es tracta de la mateixa proposa que va fer l’exministre Solbes al desembre passat, però injectant uns quants milions dels nostres euros per a que cap comunitat es vegi perjudicada. Per tant, el model es una continuació del que ja teníem amb la LOFCA. No es recull un aspecte tant important com és l’esforç fiscal. No queda garantit el principi d’ordinalitat. Tampoc es diu res de la cessió de la gestió dels tributs. La “caixa” continua en mans de l’Estat. Això sí, s’ha revisat els criteris per a distribuir el Fons de Garantia (que es nodreix en quasi la seva totalitat per aportacions de les mateixes CCAA) i es reparteix en funció de la població. Nogensmenys s’apliquen unes ponderacions com la dispersió, l’envelliment, la insularitat, la superfície, la població en edat escolar i la baixa densitat. Cap d’aquestes ponderacions donen avantatge a Catalunya a l’hora
del repartiment. En canvi ha quedat fora criteris com població immigrada, llengua, esforç fiscal, i especialment, el principi de bilateralitat. Novament cafè (descafeïnat) per a tothom.

La hipoteca
El més trist de tot és que aquest serà el model per las propers cinc anys, com a mínim. A partir d’ara ningú no podrà reclamar el concert econòmic ni res que se li assembli. El més sorprenent de tot és que l’únic partit que es diu a sí mateix independentista doni el “sí” a un model que no fa més que perpetuar l’espoli fiscal de l’Estat. Recordem que el programa electoral d’ERC reclamava el concert econòmic per a Caatlunya per a evitar el dèficit fiscal:
http://www.esquerra.cat/documents/arxiu/programa_electoral_corts_espanyoles_2004_economia.pdf
I tans sols fa uns pocs dies el sr. Puigcercós pretenia “situar el concert econòmic a l’eix central de l’agènda política” http://www.esquerra.cat/documents/en/en145-web.pdf

És evident que no ha aconseguit el seu objectiu.

I ara, què?

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090713/53743800314.html

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s