REGALS

Durant un temps vaig tenir el costum de col·leccionar pedres. Tant se val si eren boniques o no. El que m’interessava d’elles era el seu origen. Així vaig arribar a tenir pedres de llocs tan diferents com del Kilimanjaro, de la Gran Muralla xinesa, del Giant’s Causeway d’Irlanda o de l’Illa de Pasqua. Me les portaven els meus amics quan tornaven de viatge o bé les recollia jo mateix. Es tracta d’un tipus de regal que costa zero euros i, en canvi, porta la càrrega simbòlica del lloc d’origen.
Al cap i a la fi, un regal és alguna cosa que es dóna desinteressadament a un altre. És a dir, sense esperar res a canvi. Altrament, estaríem davant d’una transacció comercial, una compravenda o una permuta. El regal, en canvi, és en termes tècnics una donació perquè es fa sense contrapartida. Si més no, aparentment. La seva essència és l’altruisme. I la seva motivació sol ser l’amor, la gratitud, el reconeixement o el respecte envers l’altre.
En l’àmbit de les relacions familiars i d’amistat és on es fa més evident que el regal respon a raons sentimentals. Un fa un regal pensant que farà feliç a l’altra persona. En canvi, en les relacions professionals, el regal té unes altres connotacions. En aquestes circumstàncies el component sentimental, en principi, no apareix. El regal no es fa a la persona sinó en virtut del lloc que ocupa la persona. Si el sr. Francisco Camps, per exemple, no fos president de la Generalitat Valenciana sinó que estigués a l’atur, posem per cas, segur que no li haguessin regalat els vestits. Aquesta és l’evidència que estem davant d’una relació professional. En conseqüència, en l’àmbit professional, el regal només pot respondre a alguna mena d’intercanvi, encara que la contrapartida sigui de forma diferida.
En algunes empreses privades es limita la facultat d’acceptar regals. Un amic que treballa per a una multinacional nord-americana m’explicava que tenen prohibit acceptar regals per import superior als 20 euros. Opino que una empresa privada que opera al mercat és molt lliure de permetre o no que els seus empleats acceptin regals. No hi tinc res a dir. Diferent és el cas de persones que perceben el seu sou de diners públics. Es aquestes circumstàncies és evident que qui fa un regal espera rebre (o ha rebut) alguna cosa a canvi. En cas d’acceptar-se, s’estaria pervertint el principi d’objectivitat en l’actuació de l’Administració Pública. Qui, ocupant un càrrec públic obté un regal, no ho fa a títol personal. Perquè si admetéssim que ho accepta a títol personal i no professional, automàticament s’haurà d’abstenir de participar en qualsevol assumpte i procediment en què hi intervingués el donant.

A casa nostra, aprofitant la creació de la nova Oficina Antifrau, seria un bon moment per legislar sobre la prohibició explícita d’acceptar cap mena de regals per part dels servidors públics, ja siguin funcionaris, polítics, alts càrrecs, personal laboral, membres de consells d’administració, etc. I un cop aprovada la llei, ser capaços, per un cop, d’articular els mecanismes per fer-la complir i poder detectar les irregularitats quan es produeixin.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081029/53568481986.html

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s