IMPOSTOS: QUO VADIS, GOVERN?

Qualsevol persona normal (ja sigui persona física o jurídica) necessita diners per a sobreviure. Per aconseguir-los cal que es posi a treballar (si pot). Si en necessita més, circumstàncies de la vida, pot recórrer als bancs (si pot) per a que li prestin diners per retornar-los (si pot), ell o els seus successors, en el futur, juntament amb uns sucosos interessos.

Aquesta reflexió tant senzilla i evident també es pot aplicar a les Administracions Públiques. N’hi ha però una petita diferència: l’Estat té la potestat exorbitant d’aconseguir diners per la via impositiva, cosa que la resta de persones normals no podem fer sota pena d’acabar a la garjola per lladres. Així les coses, només l’Estat té la facultat d’arreplegar diners a canvi de res, es a dir, d’exigir impostos.

No és la meva intenció discutir ara la seva existència. De fet, és possible que la feina de recaptador d’impostos sigui la segona professió més antiga de la humanitat, així que hi tenim per a segles. El que sí podem fer es analitzar el seu ús. En el marc actual, l’article 31 de la Constitució és el punt de partida: “Tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica”. El seu desenvolupament a la pràctica dependrà tant de les circumstàncies econòmiques que marcaran les necessitats financeres de l’Estat, com del color del partit en el Govern.

En el moment actual, ens trobem amb unes evidents necessitats de majors ingressos per part de l’Estat per a fer front a la crisi econòmica: més subvencions, subsidis, ajuts, despesa social, inversions com a política dinamitzadora, etc. Al mateix temps, els ingressos han disminuït com a conseqüència de la baixada en picat de l’activitat econòmica. Aquest forat financer fins ara s’ha vingut omplint mitjançant el recurs a l’endeutament. Però el recurs a l’endeutament té un límit. Per tant, cal ficar la mà a la butxaca dels contribuents.

Però què ha fet el Govern de l’Estat en matèria impositiva en el marc de la crisi econòmica? Analitzem en primer lloc la imposició directa.

IRPF
Es “retorna” a cada contribuent 400 euros. Si amb aquesta mesura es pretenia donar la liquiditat per fer augmentar el consum és evident que no s’ha aconseguit a la vista de l’evolució dels preus a la baixa. Si el que es volia era guanyar vots, aleshores no hi tinc res a dir.
Sorprenentment, ara s’anuncia una pujada de l’IRPF per a les rendes superiors als 50.000 euros anuals. És a dir, per a contribuents que ja estan pagant hores d’ara prop d’un 25% dels seus ingressos en impostos. Sembla que el Govern de l’Estat intenta minimitzar la pèrdua de vots socialistes que es concentren més entre els beneficiaris de subsidis i pensions que entre les rendes mitges.
A aquest pas, si a la erràtica política fiscal de l’Estat en matèria de IRPF li sumem la cessió del 50% a les Comunitats Autònomes (que inclou amplia capacitat normativa), no em sorprendria l’aparició d’una plataforma de ciutadans que demanéssim la supressió de l’IRPF.

Impost sobre el patrimoni
Es suprimeix l’impost sobre el Patrimoni, és a dir aquell que pagaven els que tenen un patrimoni superior als 600.000 euros. D’acord amb les dades del Consejo de Política Fiscal i Financiera per aquest impost es recaptaven més de 1.800 milions d’euros. Per tant, l’Estat ha decidit que els “rics” deixin de pagar 1.800 milions d’euros que ara hauran de pagar els treballadors que cotitzen per l’IRPF. Si Margaret Thatcher aixequés el cap (políticament parlant) s’afiliaria amb entusiasme al PSOE.

Impost de societats
Aquest és l’altre impost sobre la renda, en aquest cas de les persones jurídiques. Continuen les rebaixes. Així trobem, per exemple, que societats d’inversió de capital variable o fons d’inversió tributen a l’1%. Si bé amb les reduccions en aquest impost es poden trobar estímuls a l’economia productiva i a la creació d’ocupació, es troba a faltar una política més decidida de suport a les petites i a les micro empreses que són les que creen el teixit productiu.

Impost sobre successions i donacions
Finalment, per rematar la imposició directa tenim l’impost sobre successions i donacions. Tot i estar cedit a les Comunitats Autònomes es tracta d’un impost Estatal. Per tant, només l’Estat té la potestat per a reformar-lo radicalment, com ara eliminar les reduccions del 95% a les participacions de societats immobiliàries. Però l’Estat ha optat per no fer res i esperar que siguin les Comunitats Autònomes les que entrin en un guerra desigual per a introduir rebaixes addicionals. Així l’Estat s’estalvia haver de compensar a les Comunitats Autònomes en cas d’introduir modificacions que perjudiquin els ingressos de les Comunitats Autònomes.
El resultat del despropòsit en la regulació d’aquest impost ha indignat a molts ciutadans que ara reclamen la seva supressió. El que caldria és emprendre una reforma a fons per tal de que torni a ser un impost just, tal i com ja vaig explicar en un article anterior (https://xaviermartinez.wordpress.com/2009/06/29/reforma-de-limpost-de-successions/)

Pel que fa a la imposició indirecta (IVA, impostos especials, Impost de Transmissions Patrimonials) encara no sabem què és el que pensa fer el Govern al respecte. Veurem si opta per utilitzar-los com a instrument per a tapar el forat financer dels comptes públics o bé com a instrument dinamitzador de l’economia. Jo aposto per la primera opció, tot i que ens explicaran que és per a la segona.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s