TRAMPES

Trampes (i tramposos) n’hi ha de molts tipus. N’hi ha que són il•legals (les més corrents) i n’hi ha que tenen cobertura legal, però no moral. Aquestes darreres són quasi pitjors, per la seva subtilesa.

Aquest dies estem vivint uns exemples clars de trampes i tramposos. El cas Millet és un exponent clar de les que no són legals, tot i que durant anys ha conviscut amb l’aparença de legalitat. Només l’afany inquisidor i recaptatori de l’Agència Tributària Estatal (qui ho havia de dir!) ha permés descobrir aquesta immunda trama, ja que els mecanismes de control “nostres” han fallat per tot arreu. Voldria pensar que han fallat per pura incompetència però tinc la sensació que la cultura de les trampes està molt arrelada en la nostra societat. Així, com s’explica que una persona que, sembla ser, ja havia estat condemnada amb anterioritat http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090922/53790248228.html , fos President del Palau de la Música i tingués al seu càrrec diners dels contribuents? Com és possible que ara li reclamin que retorni la Creu de St. Jordi? Potser el que s’hauria d’haver fet és no donar-l’hi.

Això em recorda el cas de Renault amb Briatore i Nelsinho Piquet. Si tothom ha reconegut que en el gran premi de Singapur es van fer trampes i Alonso va guanyar amb males arts, com és que el pilot espanyol no renuncia a la seva victòria? Es el mínim que s’hauria d’esperar d’un esportista que ha estat llorejat amb el Premi Príncep d’Astúries, i que mai ningú no el titllaria de trampós. O potser també hauria de tornar el prestigiós premi?

Però, com deia, hi ha altres trampes que no són antijurídiques però, des del meu punt de vista, són antiètiques. Per exemple el nomenament del senyor J. M. Sangenís http://www.socialistes.cat/El-Partido/Directorio/Qui-es-qui/Josep-Maria-Sangenis-Aragones com a Director d’investigacions de la Oficina Antifrau, un organisme creat amb total independència dels partits polítics. Se’ns dirà, segurament, que just abans de prendre possessió del càrrec ha estripat el seu carnet del PSC. Així es compleix escrupolosament la llei.

El mateix es pot dir dels múltiples informes inútils encarregats pel Govern. Molts d’ells són per quantitats just inferiors als 12.000 euros, import a partir del qual és obligatori atorgar-los per concurs. Perfectament legal, però no deixa de ser una “trampa” més. Ja ho diu el refrany: “feta la llei, feta la trampa”.

I es que un té la sensació de viure en un món ple de trampes. Com si assistíssim a una interpretació de jocs de màgia perpètua. Sabem que el que estem veient no és real, que té truc, però aplaudim i ens meravellem de veure coses impossibles com a reals. El problema és que, de vegades, a algun mag si li cauen les cartes de les mànigues en el moment més inoportú i s’acaba la màgia. Com en el cas Millet. Però mentre això no passi, tots aplaudirem amb alegria. The show must go on!

Advertisements

Autor: xaviermartinez

Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s