TRANSPARÈNCIA

La transparència és la qualitat dels objectes que deixen passar completament la llum a través d’ells i, per tant, ens permeten veure què hi ha més enllà. Aquesta definició, més o menys ortodoxa, em serveix per parlar de la transparència en la gestió pública.

El cúmul de notícies que estem patint darrerament (Millets, Gurtels, Matas, informes inútils, etc) tenen molt a veure amb el grau de transparència (o opacitat) en la gestió dels recursos públics.

I es que, no ho oblidem els recursos públics haurien de ser precisament públics. És a dir: amb publicitat. Són recursos aportats per tots nosaltres mitjançant els impostos i, per tant, tenim tot el dret del món a saber en què es gasta fins a l’últim euro. Malauradament això no és així.

Són molts els aspectes en que el nostre país hauria de millorar per assolir un grau de transparència pública homologable als països més avançats democràticament. Aquesta cultura de l’opacitat en la gestió pública, hereva dels ambients burocràtics kafkians dels segle passat i de la tradició històrica feta a base de molts anys d’obscurantisme administratiu franquista, van deixar seqüeles que avui dia encara patim. La qüestió és que hi ha un llarg camí que necessàriament hem de recórrer.

La pròpia dinàmica del cicle pressupostari públic comporta l’existència “d’àrees de penombra”. Si bé és cert que s’ha augmentat moltíssim la informació que cal adjuntar a la tramitació dels pressupostos, també és cert que l’excés de documentació afegida no permet clarificar l’accés a la informació. D’altra banda el Parlament ha perdut un cert pes respecte al poder executiu en el cicle pressupostari.

El nivell de detall amb que apareix el pressupost contrasta amb la sobrietat en la presentació del resultat de la despesa. No oblidem que, al cap i a la fi, el pressupost no és més que una declaració d’intencions del que farà el Govern. El que realment importa és el que el Govern ha fet. Per tant, caldria donar pes al tràmit de retre comptes i al control de la despesa. No sembla lògic que mentre a les empreses privades se’ls exigeix el deure de liquidar els comptes amb celeritat, l’Administració Pública trigui més de dos anys en presentar l’informe de la Sindicatura de Comptes. La lentitud en la presentació dels comptes no ajuden a la transparència.

Cal millorar l’accés del ciutadà de a peu a la informació de tota la despesa pública. No és acceptable que l’Estat, per exemple, es negués l’any passat a revelar els destinataris dels ajuts bancaris. Com tampoc és acceptable que no es publiquin els informes presumptament inútils pagats pel Govern. És despesa pública i pública ha de ser la seva gestió.

La transparència està íntimament lligada a la responsabilitat en la gestió. En la nostra legislació hi ha prevista una responsabilitat comptable (amb abast molt limitat a la pràctica) una responsabilitat penal i una responsabilitat política. Per poder exigir responsabilitat en la bona gestió cal dotar l’actuació de l’Administració pública de mecanismes de transparència. En el nostre Estatut contempla la transparència com a un principi en l’actuació de l’Administració. Però no va més enllà en el seu compromís i regulació.

Podem estar d’acord o no amb les polítiques que duguin a terme en cada moment els nostres governants, però tenim el dret de saber en què es gasten fins a l’últim cèntim d’euro dels nostres impostos. Volem que la llum passi lliurement per la gestió pública per veure en tot moment què hi ha darrera. Així evitarem sorpreses.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s