Autodeterminats

Després d’Arenys de Munt, ara ha estat el torn de quasi 170 municipis de Catalunya.

Si algú pensava que la població estava desafecta de la política anava ben errat. Els casos de corrupció, l’allunyament del debat polític de la realitat dels ciutadans, les seves picabaralles entre partits, la única cosa que han provocat és una desafecció cap els polítics, no cap a la política. Són aquest els que han anat perdent el contacte amb la societat. La població no és passiva i deprimida. Al contrari, està motivada, té les idees clares, és proactiva. I els catalans han parlat clar. Les consultes del 13D així ho demostren.

Ha estat la societat civil mateixa que, des del voluntarisme i l’autoorganització, ha dut a la pràctica de forma exemplar i heroica les consultes sobiranistes. I dic heroica per que no ha disposat del suport mediàtic, financer i logístic dels que gaudeix qualsevol acte d’aquesta magnitud. Tot i així, el resultat es ràpidament comparat amb el d’altres consultes populars i eleccions orquestrades des de l’Estat mateix. Fins i tot per aquells que, a priori, menystenien l’organització d’aquesta consulta pel seu caràcter amateur i no oficial.

En qualsevol cas, en les localitats on s’ha organitzat la consulta, ha votat tot aquell que ho ha volgut fer. Qui no ha votat és perquè no ha volgut fer-ho, no perquè no hagi pogut. Per tant, la única lectura que val és que qui no ha votat és per què no estava prou motivat per expressar la seva opinió. Així, qui vulgui analitzar ara què és el que pensen els que no han votat estarà perdent el temps. En qualsevol elecció democràtica el que compten són els vots emesos, no els que no s’han emès mai. Posats a fer una suposició de què pensen els que no han votat, el primer és tenir en compte que el sí estava cantat, i que, molt probablement, qui no ha votat és per que ja li anava bé el resultat. I si algú opina que la participació hauria de ser més alta, el que ha de fer és votar i dir a tothom que conegui que voti.

La realitat, però, és que prop del 95% dels ciutadans han votat que sí. I això només vol dir una cosa: que el poble de Catalunya està determinat a decidir el seu futur. Ha estat una lliçó de democràcia en estat pur. El poble ha parlat. Ara és l’hora que els polítics escoltin al poble.


Publicat a La Vanguardia

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s