Barcelona es crema.

La pel•lícula Quo Vadis ens dóna una imatge de la Roma de Neró que no necessàriament s’ajusta a la realitat, com acostuma a passar amb les grans produccions de Hollywood. Tant se val si els fets que ens mostra són rigorosos i justos amb la Història i, sobretot, amb el personatge. En la versió americana del film apareix Neró – interpretat magistralment per Peter Ustinov – composant amb la seva lira mentre Roma és devastada per les flames. Aquesta escena recull la versió que van deixar els qui van escriure la història després de Neró i que ha estat molt discutida pels historiadors.

No puc evitar però, quan rememoro l’escena de Neró tocant la lira absolutament aliè a les desgràcies dels habitants de la seva ciutat, de pensar en l’alcalde de Barcelona. I no és perquè físicament pogués passar fàcilment pel personatge de Neró, sinó per la seva actitud.

La proposta de fer unes olimpíades d’hivern a Barcelona, amb la que ens està caient, té molt de tocar la lira. No sé si la paraula “delirant” guarda alguna relació etimològica amb el “tocar la lira” de Neró, però en els cas que ens ocupa encaixa perfectament. Amb aquesta proposta l’alcalde de la ciutat ha demostrat definitivament el seu allunyament de la realitat que afecta als seus conciutadans.

Trobo bé que parlem de com volem que sigui la Barcelona del 2022. En un moment de crisi el que cal, justament, és tenir visió de futur i marcar una estratègia per situar-se en un escenari de prosperitat. La proposta d’organitzar unes olimpíades d’hivern amb seu a Barcelona no veig que aporti res en aquest sentit. Quan es va apostar en el seu dia per l’organitazció de les olimpíades de 1992 es va dir que la idea consistia a situar Barcelona en el mapa del món. Aquell objectiu es va assolir. Ara el nostre objectiu ha de ser millorar, ser més competitius. I el que cal discutir és en quins aspectes i en quines àrees serem capaços de ser-ho d’aquí al 2022. Hem de saber què pot oferir Barcelona el 2022 en millors condicions que la resta del món. No crec que unes olimpíades d’hivern siguin la resposta. La distància entre Barcelona i la Vall de Boí, per exemple, no baixa de les tres hores i mitja. Què farem, una autopista directe Barcelona-Taüll? Limitarem la velocitat a 80km/h per reduir la contaminació i accidents? La idea de construir una xarxa d’autovies cap el Pirineu em sembla un error irreparable. Més aviat penso que hem de potenciar la cultura, la innovació, la creativitat, o potser la biotecnologia. No ho sé. Això ho han de dir els experts. Imagino que a l’alcalde deu tenir uns quants al seu voltant. I si aquest país ha d’invertir alguna cosa en transports hem de començar per tenir una xarxa ferroviària digna i eficaç. I si hem de construir autovies, fem-les que serveixin per comunicar les quatre capitals de Catalunya entre sí, cosa que fins ara no tenim.

No em puc treure del cap la imatge del Jordi Hereu vestit de Neró i tocant la lira des del cim de Montjuïc, mentre la ciutat sucumbeix al seus peus. El general Espartero va dir que “a Barcelona hay que bombardearla al menos una vez cada 50 años”. Pensava que, per un cop en la història, havien passat més de 50 anys des de la darrera vegada que Barcelona va ser bombardejada. Desgraciadament ens continuen bombardejant Barcelona avui dia des de Montjuïc, però les bombes que ens cauen ara no són físiques, sinó polítiques.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s