Dèficit Públic

Des de la meva formació en economia, quan sento l’expressió dèficit públic penso immediatament en l’indicador de macroeconomia que mostra l’excés de despesa pública respecte els ingressos. En època de crisi, aquest dèficit es dispara i llasta la recuperació mateixa. Analitzem-ho.

És evident que no es poden adoptar mesures adequades per superar la crisi si no coneixem les seves causes. I això és així per dos motius. En primer lloc, per no tornar a repetir els mateixos errors que ens han portat a aquesta situació. I, en segon lloc, per poder assenyalar responsabilitats. Des del Dret romà fins a la redacció de l’article 1902 del codi civil espanyol s’estableix el principi que qui causa un dany està obligat a reparar-lo. Si ara aterrés en el nostre planeta un extraterrestre que fos capaç de llegir les notícies pensaria que els causants de la crisi han estat els treballadors. Convé recordar que fa un any i mig s’estava parlant de reformular el capitalisme com a conseqüència de la crisi financera. Aquesta crisi financera al final s’ha traduït en menys crèdit per a les empreses i per a les famílies. El resultat ha estat una baixada del consum i de la producció i el tancament d’empreses. L’Estat ha hagut de fer front a més despesa social, a ajudes a les entitats financeres i a menys ingressos tributaris, la qual cosa ha provocat un augment del dèficit públic.

Ara, ens trobem amb la necessitat de reduir aquest dèficit i es proposen com a mesures augmentar l’IVA, reduir els treballadors públics i augmentar els anys de cotització. Pero sembla que el Govern hagi descobert ara la crisi econòmica. Potser podria haver estat una mica més conseqüent i, quan l’economia ja estava en recessió, no dedicar-se a repartir diners (com el gran Kiko Legard) en forma dels famosos 400 euros, o en improductius Plan E que l’unica cosa que han provocat és un augment del dèficit públic.

No sembla raonable que es parli ara de la reducció del número de treballadors públics a Catalunya quan som, de llarg, la CC.AA. amb menys funcionaris en termes relatius. Així, mentre a Extremadura 8 de cada 100 treballadors és funcionari i 6 ho són a Andalusia, a Catalunya no arriben ni a 4 treballadors per cada 100. Tots estem vivint aquests dies les conseqüències de la mancança de bombers o de policies als nostres carrers, per no parlar de mestres, de personal sanitari o de jutges. No es pot demanar que Catalunya retalli encara més el seu sector públic perquè altres administracions (inclosa la de l’Estat) ha fet una nefasta gestió de la despesa.

No són els treballadors (ja ho facin al sector públic o al privat) els que han de pagar la factura de la crisi. Per tant, mesures com la proposada per la CEOE, que equival a la instauració de l’acomiadament lliure amb salari vietnamita, no és més que un insult intolerable.

La clau està en la millora de la competitivitat. La competitivitat està formada per dos aspectes: els costos i la productivitat. Però per la via de reduir els costos salarials ja no podem competir. Potser es podria pensar en millorar els costos energètics, per exemple. Malauradament, però, el creixement d’aquest país s’ha basat en els darrers anys en l’increment de la mà d’obra barata, poc qualificada. Però l’altre aspecte, deia, de la competitivitat és la productivitat. Per a millorar-la cal invertir en tecnologia, en innovació, en formació. Aquests són els deures que hauria d’haver fet l’Administració en època de vaques magres perquè el seu resultat no és tan immediat com un Plan E, però en canvi, és molt més durador.

Ara, només ens queda fer front amb valentia un canvi de model productiu, perquè insistir en el mateix és garantia de crisi perpètua. El dèficit públic més greu contra el que hem de lluitar no és el de l’indicador de la macroeconomia sinó contra el dèficit de les polítiques públiques.

Publicat a La Vanguardia

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s