Ratzinger Z

Us imagineu una entitat que tingués prohibit a les dones ocupar càrrecs de comandament? I on estiguessin prohibides les relacions sexuals als seus membres? Treballar per a una entitat en la que, si et vols casar, t’acomiaden? Doncs bé, a ple segle XXI aquesta entitat no només existeix sinó que, probablement, sigui la que més fons de diner públic rep de l’Estat. I, és curiós, perquè ella mateixa té un Estat en la vella Europa. Suposo que si heu llegit fins aquí ja sabreu de quina entitat estic parlant.

Els casos que estan apareixent darrerament a Irlanda, Estats Units, Alemanya i ja no sé quants països més, d’abusos sexuals a menors per part de sacerdots de l’Església Catòlica, més enllà dels interessos que pugui haver darrera per erosionar-la, responen a una realitat incontestable.

Faríem tots bé en reflexionar sobre el paper de les institucions religioses (que no pas de les religions) i de la forma en que transmeten el seu missatge. No sé vosaltres, però jo cada cop veig més allunyada l’Església Catòlica de la realitat social. No és concebible el model d’organització d’aquesta institució que margina les dones i oprimeix sexualment els seus membres. Que consti que parteixo del respecte de la llibertat individual de cadascú per a decidir ser cèlibe o no. Però quan aquesta repressió sexual es tradueix en un augment de l’agressió sexual als menors, crec que la societat té alguna cosa a dir. I més encara quant l’Església s’ha mostrat incapaç de suprimir amb fermesa aquests comportaments intolerables. Si aquests fets són execrables, encara ho són més quan es fan vestit amb una sotana. És pitjor que el bomber piròman, el policia corrupte o el metge assassí. Perquè no només està cometent un delicte penal sinó que també està cometent un pecat mortal. Davant d’un jutge terrenal els delictes poden prescriure amb el pas del temps però no davant dels ulls del jutge diví que viu en l’eternitat. En canvi, l’Església s’ha inventat la confessió i el penediment que tot ho esborren. Tot, excepte la infància perduda que mai més tornarà a ser.

Ja seria hora que l’Església Catòlica fos més permeable a la societat en la que està implantada. Vivim en un Estat que propugna els principis de democràcia, llibertat, pluralitat i igualtat. L’article 9.2 de la Constitució diu que “Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives”. En conseqüència, el primer que haurien de fer els poders públics és procurar per una igualtat efectiva entre homes i dones en el sí de les institucions religioses (ja sigui l’Església Catòlica o el Islam). L’Església Catòlica no hauria de ser tant miop i hauria d’admetre que tant homes o dones estan igual de capacitats per a fer misses o ser bisbes. Que un home casat i amb fills pot ser tant bon pastor (o més) que un home que no ha manifestat (ni practicat, en teoria) cap preferència sexual. Això, ja em perdonareu, però opino que és el caldo de cultiu de les desviacions sexuals.

Quant observo el Papa vestit amb aquells ostentosos i anacrònics vestits, rodejat de luxe amb aparença de sobrietat, el veig tant allunyat de la realitat com els personatges de ficció dels dibuixos animats que veia quan jo era petit. El problema es que aquest personatge és de veritat.
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100407/53901315326

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s