Una Agència, un tribut.

Quan l’Estatut va preveure al creació d’una Agència Tributària de Catalunya s’estava pensant en què la Generalitat adquirís una important capacitat pel que fa a la gestió dels tributs. La realitat, però, és que les competències tributàries de la Generalitat han disminuït a la pràctica, mentre el cost burocràtic de gestionar els tributs no ha fet més que augmentar. Veiem com s’ha produït aquest “fenòmen”. Com a producte de la retallada de l’Estatut que es va fer en el tràmit parlamentari al Congreso de los Diputados (amb Alfonso Guerra i el seu ribot) les competències tributàries previstes en la versió aprovada pel Parlament de Catalunya van quedar reduïdes a la mínima expressió. És a dir, la Generalitat continuaria amb la mateixa capacitat per gestionar els tributs que abans de l’aprovació de l’Estatut. El nou model de finançament no ha fet més que consolidar aquesta situació. Traduït a xifres, i partint de les dades oficials publicades, del total recaptat a Catalunya entre l’Estat i la Generalitat (40.500 milions d’euros al 2008), veiem que menys d’un 10% correspon a tributs cedits a la Generalitat. Però això no vol dir que aquest 10% (uns 4.035 milions aproximadament) siguin gestionats per la Generalitat. Només una petita part correspon a una gestió real de la Generalitat. D’aquests 4.035 milions, 536 corresponien a l’Impost sobre el Patrimoni que ja ha desaparegut. Altres 520 corresponen als impostos sobre hidorcarburs i sobre determinats mitjans de transport, la recaptació dels quals la realitza l’Estat a través de l’AEAT. Uns 972 milions corresponen a l’impost sobre successions i donacions que, després de la darrera reforma ha quedat reduït a la mínima expressió i que, probablement, es suprimirà en menys d’un any. Si deixem de banda la taxa fiscal sobre el joc (302 milions), l’únic impost que comporta una gestió destacable és l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. La recaptació per aquesta figura va ser al 2008 de 1.704 milions d’euros. Això representa un 4,2% del que paguem els catalans en impostos. Si un 4,2% és poc, no és culpa de la Generalitat sinó del model de finançament aprovat resultant de l’Estatut. Del que sí som responsables és de ser capaços de gestionar, com a mínim, aquest 4,2%. A la major part del territori de Catalunya, aquest 4,2% d’impostos no els recapta l’Agència Tributària de Catalunya, sinó un col·lectiu de funcionaris de l’Estat: els Registradores de la Propiedad. Això és així en virtut del conveni  que amb aquest motiu va signar la Generalitat amb aquest funcionaris de l’Estat. Així, se’ls va cedir la gestió dels impostos a canvi, entre altres prestacions, de quedar-se amb “El 25% del total ingressat per cadascuna de les liquidacions complementàries i sancions”, tal com preveu en la pàgina 14 del conveni. La gestió dels Registradores representa, a la pràctica, un 40% del total de liquidacions. En conseqüència, aquell 4,2% d’impostos en mans de la Generalitat es converteix, en realitat, en un 2,5%. Però, a més, la recaptació dels que no paguen per les bones (la recaptació en via executiva) tampoc no la fa l’Agència Catalana sinó l’Agència de l’Estat. I això és així en virtud d’un altre conveni  pel qual es delega aquestes funcions en l’AEAT. En ell es diu: “L’AEAT assumeix la gestió recaptatòria executiva d’aquells recursos de dret públic de la Generalitat de Catalunya (d’ara endavant Comunitat Autònoma).” Per aquest servei ens cobren un fix de 3 euros per deute més un percentatge que oscil·la entre el 3% i el 6% del deute, tant si es recapta com si no. Val la pena crear un organisme nou, amb tota l’estructura adminstrativa que comporta per acabar gestionant únicament el 2,5% de la recaptació tributària i, a sobre, haver de pagar a l’Estat per a que ens faci part de la feina? Crec que convindria desenvolupar al màxim les competències tributàries i exercir-les des de la Generalitat mateixa, sense necessitat d’haver de pagar a l’Estat i als seus funcionaris per a què ens facin la feina. Cal apostar pel desenvolupament territorial de l’Agència Tributària de Catalunya i denunciar el Conveni amb els Registradores. Potenciem els Consells Comarcals, si fa falta, per arribar a tot el territori. Que siguin funcionaris de la Generalitat qui faci la feina. A partir d’aquí, estarem en condicions de reclamar la gestió de més d’un impost.

Publicat a La Vanguardia 

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s