Espanya és Grècia? Catalunya, no.

Fa pocs dies el Consell de Ministres d’Espanya va aprovar una despesa extraordinària de quasi 10.000 milions d’euros per a ajudar a Gràcia. La Ministra Salagado va afirmar que aquest ajut tindria efectes positius per a l’economia espanyola. Als pocs dies, el President Zapatero anuncia per sorpresa una retallada de la despesa social del pressupost, d’uns 5.000 milions d’euros al 2011 més uns 10.000 milions addicionals el 2010. No estic segur si aquests són els “efectes positius” que va anunciar la Ministra Salgado. El que és evident és que, a costa del sou dels treballadors públics, de l’eliminació del “xec nadó”, de la retallada a la Llei de dependència, s’està finançant l’ajut al dèficit de Grècia. És indignant la política financera d’aquest govern presumptament socialista. Un govern que ha endeutat el país fins a límits més enllà del que era possible, que ha posat a Espanya davant la possibilitat de ser expulsada de la zona euro, que s’ha dedicat a repartir diners dels impostos de tots (400 euros, Plan E), a mirar cap a una altra banda amb l’especulació immobiliària, a no ser capaç de controlar el diner negre (el 65% del diner d’aquest país està en bitllets de 500 euros), un govern que ha suprimit impostos als qui més tenen (impost de patrimoni) i que ha pujat l’IVA que paguem tots, aquest govern ens vol donar ara lliçons d’austeritat a costa dels treballadors públics. En els anys de “pelotazo”, mentre un manobre cobrava el que volia i qualsevol garrulo es folrava a costa del sector del totxo, els funcionaris aguantaven amb congelació salarial, mentre els altres inflacionaven l’economia a costa d’un tren de vida insostenible i mentre la banca anava prestant diners a qui sabia que no podria tornar mai. Ara resulta que qui ha de pagar la factura de tots aquests excessos són els treballadors públics: el metge que s’ha passat anys estudiant una carrera i altres molts estudiants per treure una plaça de MIR; o el mestre que ha hagut de suportar moltes interinitats i precarietats laborals per acabar passant una oposició després de molt estudiar mentre corregia exàmens i exàmens dels nostres fills, o de l’inspector que s’ha deixat la salut en uns quants anys d’oposicions insufribles. Però, per a Catalunya, el pitjor de tot, és que acabarà pagant la factura igual o més que altres comunitats autònomes que han tingut al butxaca foradada. Mentre a Catalunya teníem al 2007 la ràtio de funcionaris més baixa de l’Estat (menys de 10 funcionaris per cada 100 treballadors), a Extremadura estaven a prop del 30%, i la mitjana de l’Esta estava al voltant del 16%. I aquestes dades eren abans de què es registrés el nivell d’atur que tenim ara, per tant la diferència encara deu ser, hores d’ara, més escandalosa. El pitjor de tot, és que aquesta erràtica política del Govern d’Espanya no ajudarà a sortir de la crisi. Ni la pujada de l’IVA, ni la retallada del sou dels funcionaris, ni la retallada de la Llei de la dependència provocaran el que aquest país necessita: dinamitzar el consum i la producció per a crear llocs de treball. Hem de pagar els catalans els plats trencats de la crisi financera d’un Estat, quan no l’hem provocada? I no parlo de Grècia, parlo d’Espanya. Si Catalunya tingués un Estat propi no hauria de finançar tota aquesta tropa. Només amb el dèficit fiscal de 21.000 milions d’euros anuals que pateix Catalunya ja en tindríem de sobres. L’economia catalana només pot sobreviure si es deslliga del llast d’Espanya. I Espanya només pot sobreviure si no es separa de Catalunya. Potser Espanya no és Grècia, però se li assembla molt. En canvi Catalunya, definitivament no és Espanya.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

1 thought on “Espanya és Grècia? Catalunya, no.”

  1. Jo estic fins el capdemunt d’aquesta colla de governants ineficients, que están on están perquè són amics, parents, coneguts i/o companys de militancia. També estic fart d’haver de pagar jo les conseqüències d’una crisi que jo no he creat, ni de la que he participat: el 2008 em vaig quedar sense feina perquè l’empresa per la que treballava va haver de tancar. I va haver-ho de fer perquè el seu principal client des de feia vint anys eren empreses publiques vinculades al Departament de Salut. Doncs bé, recordeu que l’estiu de 2008 en Montilla, després de l’escàndol pel estudis inútils encarregat a familiars i amics va decidir castigar les empreses de consultoria honrades deixant de comprar-los cap més producte (però això sí, als parents i coneguts els vam endollar on calgués). I de retruc, les emprese públiques es quedaren sense l’acompanyament professional que els mancava a bona part d’elles (jutgeu si creieu que des de llavors la seva gestió ha estat més eficient, o no). Poc despré, vaig tenir la sort de ser l’adjudicatari d’un pis de protección oficial, “bravo!”, el que m’obria les portes a un mercat immobiliari al que no hi podía accedir per culpa de l’especulació generalitzada (i que comptava amb el beneplàcit de l’administració, òbviament). Doncs bé, què va pasar? Doncs que hi vaig haver de renunciar perquè els bancs no em concediren cap hipoteca!!!!! I ara, què? Fa cosa d’un any vaig entrar a treballar per l’adminsitració pública (no com a funcionari, ni coma interí), sino amb un contracte d’obra i servei per un período determinat…. Doncs sí, resulta que a mi també m’abaixran ara el 5% del meu sou!! Ah, i l’IVA també ens el pugen, de manera que tots perdem poder adquisitiu!! ANEU A PRENDRE PEL SAC!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s