El 10 de juliol és l’11 de setembre

Si algú veu en el títol una ombra d’optimisme, ja s’ho pot anar traient del cap.

A les persones d’altres cultures els hi sorprèn que els catalans tinguem com a diada nacional la data que representa la derrota més gran del nostre poble. Cada vegada tinc més clar que la nostra idiosincràsia està impregnada d’un derrotisme endèmic i que, molt sovint, és més letal que el nostre enemic.

El dia 10 de juliol està convocada una manifestació per part d’Òmnium Cultural sota el lema “Som una nació: nosaltres decidim”. Hi participarà bona part del món polític català que ha donat suport a l’Estatut, amb el President José Montilla entre ells. Deixeu-me dir-ho clar i català: aquesta és una manifestació de derrotats.

S’ha invocat la unitat com a un valor superior. Jo no hi estic d’acord. La unitat no és una finalitat en sí mateixa sinó un mitjà per aconseguir un fi. Han de ser les finalitats les que ens aglutinin. I la finalitat que uneix a tots els que hi aniran a aquesta manifestació només és una: la defensa de l’Estatut. Pretendre que persones que defensen punts de vista tant diferents com la via autonomista o la independència puguin manifestar-se junts només es pot fer des de la ignorància temerària o des de la manipulació. La lectura que es farà d’aquesta manifestació només serà una: en contra de la sentència i, per tant, en defensa de l’Estatut.

Potser molts independentistes es sentin atrets per cants de sirena que els hi diu que ells també tenen un lloc en aquesta manifestació. I el seu lloc serà per a interpretar un paper d’extra en aquesta funció que portarà el títol de defensa de l’Estatut. Penseu que els extres no tenen veu. Per tenir dret a veu s’ha de tenir un paper protagonista i, a ser possible, sense què et doblin, no sigui cas que et canviïn la veu.

Amb aquest escenari, els independentistes viuran el 10 de juliol un nou dia amarg en la història del nostre país si no són capaços de fer sentir nítidament la seva veu. El mateix dia en que els autonomistes escenifiquen el funeral de l’Estatut.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

1 thought on “El 10 de juliol és l’11 de setembre”

  1. El dur camí cap a la descolonització i la independència
    (escrit de Antoni Serrano)
    L’anomenada transició democràtica ja s’ha acabat. L’estat espanyol no vol seguir amb la democratització i la pluralitat.
    La sentència del tribunal constitucional ha estat un cop definitiu a la falàcia federalista i també a la pretensió gradualista.
    L’estat ha llençat l’àncora i no vol moure’s. Si volem seguir, haurem de saltar del vaixell.
    Alguns parlen avui de respostes contundents, però no s’adonen que qui té el dret i la força per donar respostes contundents són ells. No és prou contundent la sentència del tribunal?
    El que cal és prendre consciència que o deixem de ser catalans i catalanes o deixem de ser espanyols i espanyoles. Aquest és el dilema.
    No és una qüestió de contundència, és una qüestió de projecte. És la independència.
    Que no ens vingui ningú més parlant de federalisme amb Castella. No és possible.
    La independència és difícil però possible perquè només depèn de nosaltres. El federalisme o altres invents amb Castella no és possible perquè depèn també d’ells i ells ja han dit mil cops que no volen.
    Cada vegada sóm més els que anem descobrint quines són les alternatives reals, cada cop s’està fent més clar que anem a una colonització econòmica i cultural a no ser que aconseguim desfer-nos d’aquesta metròpoli.
    Cal assumir clarament que sóm una colònia i que hem d’entrar de ple en un procés de descolonització.
    Ara cal començar el camí de la descolonització, establir xarxa d’unitat de tots els partits catalans amb acords de base sobiranista.
    Cap partit que no inclogui en els seus objectius la sobirania nacional amb l’exercici real del dret a la autodeterminació no hauria de ser votat en futures eleccions.
    Constituim una nova Assemblea de Catalunya Sobirana com a punt de trobada de partits i organitzacions per anar marcant el camí a seguir fins a l’exercici del dret a l’autodeterminació i finalment la independència.
    El dia 10 hi ha convocada manifestació per la dignitat del poble. No és per la defensa de cap estatut és per la dignitat i pel dret del poble a decidir i que ningú de fora ens l’arrabassi.
    També hi aniran aquells que només ho fan com a protesta pel retall i per defensar l’estatut. Aquells que no volen anar més enllà i que es difressen de federalistes per dissimular que són botiflers.
    També hi aniran alguns que es diuen nacionalistes però que no volen convocar referèndums d’independència.
    Doncs que hi vagin!
    Jo no deixaré d’anar-hi per culpa seva.
    Anem a la manifestació encara que hi hagi aquesta gent.
    No serem nosaltres els que estarem incòmodes, en tot cas que hi estiguin ells.
    Aquesta manifestació és important per dir-nos a tots nosaltres que tenim valors i que no acatem que ens els aixafin.
    Per dir-nos i per dir a qui ho hagi de sentir que estem disposats a lluitar per les nostres llibertats.
    Per carregar piles. El camí és llarg.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s