Un lema partit, un país partit

L’espectacle de Soup Opera que ens ha ofert la classe política amb ocasió de la manifestació ha finalitzat de la forma més simbòlica que es podria imaginar.

“Som una nació: nosaltres decidim”. Sembla ser que no hi ha acord sobre qui som nosaltres ni què és el que hem de decidir. Ahir al vespre, quan vaig sortir al carrer després d’una maratoniana reunió, vaig comprovar que a casa nostra hi ha molta bandera espanyola i molta gent cridant “viva españa!”. Per tant, aquest “nosaltres” de la pancarta estic segur que no inclou aquestes altres persones. Si tant es clama per la unitat, que els hi deixin també un trosset amb la bandera espanyola.

Algun dia haurem de deixar d’enganyar-nos i hauríem de ser capaços de mirar-nos de cara en un mirall. En el nostre país no hi ha unitat per molt que ens ho intentin fer creure. Aquest país està dividit per una línia molt nítida. A una banda, estan els que defensen que Catalunya ha de tenir un Estat propi i, a l’altra banda, els que volen seguir en l’actual Estat espanyol. No hi ha terme mig.

Aquesta manifestació s’ha convocat, agradi o no, com a resultat de l’agressió que ha patit l’Estatut per part del Tribunal Constitucional. En conseqüència, entenc, que els que vagin a la manifestació haurien desitjat que el Tribunal Constitucional no hagués tocat l’Estatut. Però, em fa l’efecte que molts dels manifestants no van a defensar l’Estatut, és més, haguessin preferit una sentència encara més dura, per poder trencar amb l’Estat definitivament.

En aquest “nosaltres” es veuen identificats tant els que volen defensar l’Estatut votat pel poble del Catalunya com els que el volen eliminar. I en el “decidim” uns volen conservar l’estatus quo actual i altres volen decidir canviar-lo. Voler barrejar ambdues postures apel·lant a la unitat només pot donar com a resultat que, de tant estirar la pancarta per a un lloc diferent, aquesta s’acabi trencant en dos, tal i com a succeït. Hagués estat més sincer fer dues pancartes: una en defensa de l’Estatut i l’altre per la independència. Però em fa l’efecte que ni uns ni altres estem madurs per veure’ns en un mirall i comprovar per on passa la línia divisòria. Entre tant, ens tapem les vergonyes amb la manta de la unitat.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s