Necessitem vacances

Feu el que vulgueu però jo, de vosaltres, no aniria a Irlanda del Nord.

No és que no m’agradi el país. De fet, m’encanta i no em faria res tornar-hi i visitar el Giant’s Causaway del que guardo molt bon record; o la destil·leria de Bushmills; o les ciutats de Belfast i Derry (Londonderry per als Britànics). Tampoc no ho dic pel perill d’enfrontaments entre catòlics i protestants ja que, afortunadament, la tensió entre ambdues parts ha baixat molt en els darrers anys (recordo que un juliol del segle passat no em va ser possible anar de Dublín a Belfast per culpa dels controls policials).Tot i així, és un lloc on és evident la fractura de la societat en dos. Hi ha barris on només es veu la bandera tricolor d’Irlanda mentre en altres cases oneja la Union Jack.

No recomano Irlanda del Nord com a destinació de vacances perquè penso que un, quan fa vacances, el primer que ha de fer és desconnectar de la vida quotidiana. Darrerament, el nostre país em recorda massa a Irlanda del Nord. Només hem de canviar la bandera d’Irlanda per la senyera i la del Regne Unit per l’espanyola per contemplar un paisatge similar.

No recordo haver vist mai en la meva vida tantes banderes espanyoles a Barcelona, i molt menys penjades als balcons. Ni tant sols el dia de la Hispanitat, on només quatre nostàlgics es manifesten. Ara la cosa és diferent. No sé si “la roja” ha estat l’espurna que ha provocat aquesta proliferació de banderes espanyoles. (Si el meu avi aixequés el cap, no entendria que precisament una “roja” provoqués aquesta exaltació entre els nacionalistes espanyols). Probablement tant la sentència del TC com la victòria de la selecció espanyola de futbol han provocat tensions de la corda que, en aplicació de la tercera llei de Newton, han provocat reaccions contràries i, per tant, s’han alimentat mútuament.

Hores d’ara, i ja han passat uns quants dies, encara es poden veure tant senyeres com banderes espanyoles. Pot ser és que molts han marxat ja de vacances i s’han descuidat les banderes als balcons (mala senyal per als possibles lladres estiuencs que no entenen d’ideologies). Però també és possible que uns ja s’esperin a la Diada i altres al 12 d’octubre. Clar que, després, podrien deixar-les i esperar a les eleccions al Parlament de Catalunya o la visita del Papa i ja ens situem al novembre. I qui dia passa, any empeny, i les banderes al balcó.

Em fa l’efecte que moltes banderes ja no es mouran d’on són. Necessitem vacances.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s