La ‘fiesta nacional’

Ningú no em podrà dir mai més nacionalista. No és que m’hi hagi sentit mai, però freqüentment he hagut de sentir aquest qualificatiu. La sentència del Tribunal Constitucional ha deixat les coses al seu lloc. Per a tothom. En el seu redactat insisteix en moltes ocasions (diuen que fins a catorze cops) en la “indisoluble unidad de la nación española” i en què nació només n’hi ha una: l’espanyola (i per tant, només hi ha una selecció nacional, un himne nacional, una bandera nacional, una policia nacional i una “fiesta nacional”). Així les coses, per als que no compartim aquesta visió unitària de l’Estat, no podem ser qualificats de nacionalistes. A partir d’ara, qui ho faci, ho farà contravenint el Tribunal Constitucional. Com bé diuen, les sentències s’han d’acatar. Per tant s’han d’inventar un altre nom. El terme nacionalista queda en exclusiva reservat per allò que és espanyol, perquè de nacionalistes, d’acord amb el Tribunal Constitucional, només ho poden ser els espanyols.

Hi ha un refrany castellà que diu: “Dime de qué presumes y te diré de qué careces”. Crec que és perfectament aplicable a la insistència del Tribunal Constitucional sobre la unitat de la nació espanyola. I opino que també és aplicable a l’obsessió de l’Estat espanyol en no reconèixer el nou Estat de Kosovo i en remarcar que no té res a veure amb Catalunya. Si això és cert, per què repetir-ho tant? I per què tanta por a reconèixer Kosovo, quan tots els països occidentals ho han fet? L’Estat espanyol té por de Catalunya. I aquesta por la converteix en agressivitat. S’equivoquen. Si tinguessin mà esquerra deixarien lloc per al desenvolupament de la nació catalana dintre de l’Estat espanyol. En canvi, han optat per la repressió, per la negació. I això només provoca una reacció: separar-se d’un Estat opressor. L’ascensió imparable de l’independentisme a Catalunya només es pot entendre a la vista del comportament del PP, del PSOE i de la suma d’ambdós, o sigui: del Tribunal Constitucional.

El darrer exemple l’hem vist amb la reacció furibunda del PP davant la votació del Parlament de Catalunya en favor de la supressió de les curses de braus. Alícia Sánchez Camacho ha anunciat que faran el possible per legislar des de les Corts Espanyoles la seva protecció. Es veu que ja no recorden que un parlamentari del PP va ser el primer que va proposar la prohibició de les curses de braus a les Illes Canàries, ara fa vint anys.

Amb matadors com aquests, tenim garantida “fiesta nacional” per a estona.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s