Casualitats

Ja sé que és poc elegant citar-se un mateix, però es que la realitat m’ho posa “a huevo”. Fa un any i mig vaig publicar en aquest mateix espai un article que es titulava “El frau de l’Oficina Antifrau” on deia que “El resultat de tot plegat és un òrgan al servei del poder polític de torn i, per tant, sense independència en la seva actuació.”
El pas del temps, malauradament, m’ha donat la raó. Si bé ja vaig alertar de lo estrany de nomenar com a Director d’Investigacions una persona que ocupava un càrrec a l’organigrama del PSC (el senyor J.M. Sangenís i Aragonés), resulta que, a més, el seu historial té més punts foscos del que seria desitjable per a un lloc com aquest. Fa uns dies es va publicar la notícia de que, en la època que aquest senyor feia d’Interventor de la Generalitat, se li va obrir una investigació per l’ús irregular de les dietes.
Casualment, als pocs dies de fer-se públic aquest lleig “affaire”, apareix al Diari Oficial de la Generalitat el seu cessament “per motius personals”, diuen. I com a reconeixement a la “seva especial dedicació i rigor demostrats” (diu textualment) se’l nomena en el càrrec de Cap d’Àrea de Sector Privat, Gestió Ètica i Responsabilitat Social, que té assignades unes retribucions al voltant dels 90.000 euros anuals.
Però, no havíem quedat que per accedir als llocs de treball públics s’han de complir els principis d’igualtat, mèrit i capacitat? Al menys això pregona l’article 26 de la Llei de l’Oficina Antifrau: “El personal al servei de l’Oficina Antifrau de Catalunya, que aquesta selecciona d’acord amb els principis d’igualtat, publicitat, mèrit i capacitat..”. Per tant, En virtut de quin procediment se li ha assignat a aquest senyor aquesta plaça? Suposo que mitjançant un procediment digital, com la majoria de càrrecs que apareixen en l’organigrama de l’Oficina Antifrau
Veieu sinó a qui han nomenat en el lloc de Director d’Investigacions del cessat Sangenís: al senyor Jordi Climent i Martí, fins a dia d’avui regidor del PSC a l’ajuntament de Montcada i Reixac i de professió periodista
Alguna persona malpensada podria interpretar que s’ha triat al senyor Jordi Climent per la seva filiació política i no pel seu perfil professional. Però no, segurament s’han seguit els més escrupolosos principis d’igualtat, mèrit i capacitat, i l’afiliació política del senyor Climent és pura casualitat.
Com casual també és que un altre responsable de l’Oficina Antifrau, el senyor Carles Quílez Lozano, Director d’Anàlisi, sigui també de Montcada i Reixac i també sigui periodista. També és pura casualitat que el Director de Prevenció hagués estat Gerent de la Fundació Carles Pi i Sunyer, vinculada al PSC.
Es tracta tot plegat d’una immensa casualitat que persones amb la mateixa afinitat política hagin a anar a parar al mateix organisme amb unes mateixes retribucions extraordinàries.
Després, no ens podrem sorprendre si el destí fa que les irregularitats que detecti l’Oficina Antifrau no afectin a cap dels ajuntaments governats pel PSC. Serà pura casualitat.

Anuncis

Autor: xaviermartinez

Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació.

1 thought on “Casualitats”

  1. Avui (21/10/10) s’ha sabut que, arran una operació antidroga amb mossos corruptes implicats, la jutje que instrueix el cas, ha imputat al director d’Anàlisi de l’OAF Carles Quílez, perque havia alertat a un dels detinguts que la policia anava radere d’ell (i, a més havia rebut regals a canvi)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s