Peatges

Cada cop que passo amb el cotxe per un peatge penso que estem vivint en l’edat mitjana. Sí, ja sé que en aquella época no existien les targetes de crèdit ni els Teletacs. Eps! tampoc no s’havia inventat els cotxes. El que sí que existien eren els impostos (N’hi ha qui pensa que l’ofici de recaptador és el més antic del món, i potser no li falta raó).

Bé al que anava. Al passar pel peatge (posem el de la barrera de Mollet) un té la impressió que pel fet d’entrar o sortir de la ciutat ha de pagar un impost. No li diem així, ja ho sé, entre d’altres coses perquè és molt lleig. Imposar no sona gaire progressista. La realitat és que hi ha una barrera tancada i si no pagues, no pots passar. I no et demanen la voluntat: te la imposen.

Antigament, allà pel segle XIV hi havia un impost al territori de Catalunya anomenat “impost d’entrades i eixides” que es pagava, bàsicament pel tràfic de mercaderies a l’entrar o sortir del territori. Va durar fins el segle XVIII. Actualment les mercaderies som les persones que anem en un vehicle. Començo a pensar que els peatges acabaran durant també quatre segles al pas que anem.

Estem en precampanya electoral i em jugo l’import d’un peatge a què aquest tema acabarà sortint en el debat electoral. Novament algun polític farà la frívola promesa de supressió de peatges. I dic frívola perquè aquests no es poden suprimir per decret i ja està. Amb els peatges passa com amb la resta d’impostos: si es suprimeix, algú altre ho acabarà pagant.

Actualment els peatges els paguem els que passem per l’autopista. Qualsevol alternativa de reducció passa per que els paguem entre tots. I és que un peatge ve a ser com una hipoteca. Si volem reduir la quota, allarguem el termini (que és el que ha passat fins ara) i al final, acabem pagant més i tot. Si el rescatem, és com anticipar tots els guanys que deixaria de rebre la concessionària fins al final dels seus dies. I això és una quantitat indecent de diners que no els tenim (per això varem fer en els seu dia una concessió) i que, encara que els tinguéssim s’haurien d’invertir en vies alternatives, ja sigui en una xarxa de ferrocarrils eficaç i alternativa a les autopistes o bé en autovies gratuïtes. A mi em sembla increïble que les capitals del país no estiguin connectades per autovies gratuïtes.

Penso que si hi hagués una alternativa competent a les autopistes, aquestes veurien reduïda la seva clientela i, per tant, les concessionàries serien les primeres interessades en una rebaixa de preus.

Ningú no ha plantejat mai la possibilitat d’una expropiació legislativa de la concessió al.legant utilitat pública o interès social, tal i com es va fer amb el holding Rumasa, entre altres coses perquè el senyor Salvador Alemany (president d’Aucat i Acesa) no és el senyor JM Ruiz Mateos.

Però clar, els polítics (que no acostumen a mossegar la mà que els alimenta) tornaran a proposar una rebaixa dels peatges que no és més que la perpetuació del negoci de les concessionàries pels segles dels segles. Amén.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20101003/54014951545.html

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s