Bons i dolents

No és cap secret que els comptes del sector públic (i, dimoni!, els del sector privat també!) estan en una situació d’endeutament delicada. En tots els casos ha passat exactament el mateix: cauen els ingressos i les despeses no es poden ajustar al mateix ritme. El resultat és que cal recórrer a l’endeutament per cobrir l’excés de despeses.

Si en el cas dels treballadors el seu ingrés és el salari, en el cas de les empreses ho són les vendes dels seus béns i serveis. Per al sector públic, els ingressos són justament els impostos sobre les activitats tant de treballadors com d’empresaris. Així no és d’estranyar que quan a un dels tres les coses els va malament els altres dos ho notin. Els treballadors han vist minorats els seus ingressos bé perquè han perdut la feina o perquè els han rebaixat el sou. I als que no els ha passat ni una cosa ni l’altra, per allò de “las barbas de tu vecino” procuren no estirar més el braç que la màniga.

Tot això comporta una baixada del consum que afecta als ingressos de les empreses. Així doncs, el resultat és que hi ha menys rendes del treball, hi ha menys consum i tanquen empreses. Per tant, es recapta menys per IRPF, per IVA i per l’impost sobre societats. Entretant, l’Estat, amb menys ingressos, té més despeses ja que ha de pagar el subsidi d’atur.

Si fa o no fa, aquesta és la situació a l’Administració de l’Estat i es pot fer extensiva a altres Administracions, com ara la Generalitat de Catalunya. Es dóna la circumstància, però, que els ingressos de la Generalitat són més cíclics encara que els de l’Administració de l’Estat. I és que l’impost més important (per volum) que gestiona l’Agència Tributària de Catalunya és l’impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats que aquest està directament vinculat amb el sector immobiliari. Per tant, no és d’estranyar que la Generalitat tingui “tensions de tresoreria” i, esgotades les vies típiques per endeutar-se (emetre deute o fer pòlisses de crèdit) hagi optat per aquesta solució imaginativa, com és emetre bons.

La idea és que els subscriguin particulars. Així, per un import de 1.000 euros et garanteixen un rendiment del 4,75% a un any. Això sí, per aquest rendiment es tributa per IRPF, amb una retenció del 19%. Sembla una bona inversió. Ho és especialment per a l’individu que adquireixi el títol. El que no està tan clar és que sigui un bon negoci per a la societat catalana.

El fet que la Generalitat demani finançament és dolent per a les empreses catalanes perquè aquestes han de competir amb l’Administració per aconseguir finançament. L’Administració per una banda es queixa de que els bancs no presten a les empreses mentre per altra banda reclama aquests préstecs per a sí mateixa. En principi l’estalvi de les famílies hauria d’anar a parar, en darrera instància, a inversions. Però el diner, que no és ximple, anirà a parar allà on li donin més. I si apareix l’Administració amb la promesa d’elevats interessos, és evident que bona part d’aquest diner s’invertirà en bons de la Generalitat.

Si és cert que amb la col·locació dels títols obtindrà ingressos líquids, també és cert que d’aquí a un any la Generalitat haurà de tornar el nominal dels bons més un 4,75%. No sé exactament quin és el pla. Però d’aquí a un any, quan la Generalitat hagi de retornar l’import dels bons incrementat en un 4,75% no veig en què haurà canviat la situació de Tresoreria. La perspectiva de creixement d’ingressos tributaris, francament, no la veig per enlloc.

A mi, això de l’emissió de bons em recorda al peatges. Per poder tenir serveis públics, que d”altra forma l’Estat no ens oferiria, hem d’aportar diners de la nostra butxaca. I això és dolent.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s