Artur Mas, l’independentista funambulista.

Quan només hi ha dos contrincants pujats al ring, al que li van mal dades sempre té la possibilitat d’aixoplugar-se en un racó. Si en el ring, en comptes de dos, n’hi ha sis adversaris, aleshores les possibilitats d’amagar-se en un racó s’esvaeixen i un queda en evidència. És per això que el debat a sis que es va celebrar a TV3 va oferir elements molt més interessants que no pas un eventual debat a dos.

Normalment aquests debats són molt encotillats i no donen marge a sorpreses. En aquest cas, però, varem tenir la sort que el Josep Cuní ens va permetre presenciar alguna. Un d’aquests moments va ser quan, el candidat d’ERC, Joan Puigcercós, va trencar la dinàmica del debat per llançar un repte al candidat de CiU. Aquest va proposar-li que, si tant interès tenia ara en demanar el concert econòmic, ja l’acompanyava ell a Madrid a demanar-ho però amb la condició i el compromís que, si a Madrid deien que no, aleshores CiU donés suport a la convocatòria d’un referèndum per la independència.

Artur Mas va sortir, com habitualment, pel camí de mig, sense mullar-se i retornant el repte al líder d’ERC, dient-li que estava bé que ERC reconegués que la prioritat ara és demanar el concert econòmic abans que la independència. Davant la insistència de Puigcercós en relació al referèndum, Mas li va dir que no es podia convocar un referèndum per perdre’l, que no s’havia de fer fins que no hi hagués la garantia que es guanyaria. I, quan vaig sentir això, vaig pensar “ara Puigcercós li dirà: Aha! Així que el que desitja CiU és que surti “sí” en un referèndum sobre la independència? Doncs, sí vostè, senyor Mas, creu que hem de ser independents, per què no està fent campanya a favor de la independència?” Però no, no li va dir res d’això. En canvi li va parlar del Quèbec.

La indefinició explícita de CiU és la seva carta electoral. Si es manifesta clarament a favor de la independència perdrà els votants que pot arrencar tant del PP com del PSC, en canvi, si es mostra explícitament contrari a la independència perdrà els possibles votants d’ERC, Solidaritat i Reagrupament. Així, mentre sigui capaç d’aguantar l’equilibri i no caure, guanyarà. Si fa un mal pas, caurà per un costat i perdrà. Ahir li va faltar una empenteta per perdre l’equilibri.

Amb els debats polítics acaba passant el mateix que amb els partits de futbol: un cop vista la jugada del gol fallat penses, “l’hauria d’haver xutat cap a l’altre costat!”

Anuncis

Autor: xaviermartinez

Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s