Déjà vu

Als inicis de la crisi, quan ja ni tant sols el Govern de l’Estat podia negar la seva existència, es va llançar una campanya propagandística amb la idea d’insuflar optimisme al personal. El lema era: “Esto sólo lo arreglamos entre todos”. Recordeu?

En aquell moment aquesta campanya em va sonar a un matusser intent de fer creure a la gent que la cosa no era tant greu com en realitat era, la qual cosa em va deixar encara més preocupat. Ara, amb la perspectiva del temps, i a la vista de les decisions preses des del Govern, m’adono que aquell lema no era més que una advertència. En realitat el que ens estaven dient era que: “Esto sólo lo vais a pagar vosotros”.

Si fem una mirada retrospectiva al 2010 veurem com s’han congelat les pensions, s’han eliminat ajuts a la dependència, als aturats de llarga durada, s’han retallat els salaris dels treballadors públics, s’ha suprimit el xec nadó. A més, s’ha pujat l’IVA, s’ha reduït l’impost sobre successions a la mínima expressió a l’igual que l’impost sobre operacions societàries.

Ara, amb l’inici del nou any veiem com es repeteix l’indignant anunci d’increment de preus de serveis que depenen de l’Estat. Si és un insult a la ciutadania la pujada de serveis bàsics com el transport públic (3,1% rodalies, 2,3% l’AVE, 2,9% les tarifes Metropolitanes, 15% el Bicing!), o el gas quasi un 4%, el tema de les autopistes (3,45%) o les tarifes elèctriques (9,8%) mereixen un comentari a banda.

La reacció del Ministre de torn (Miguel Sebastián) en resposta a les crítiques contra la pujada de la tarifa elèctrica va ser en la línia de “Esto sólo lo arreglamos entre todos” és a dir, traient-li ferro al tema com dient “no n’hi ha per tant”. I amb aquesta barra va dir que la pujada equival al que costa un cafè. I jo em pregunto, ¿què faran els senyors d’Endesa amb tants cafès? Algú hauria de preguntar-li al senyor Ministre si ell pren cafè o cigaló. Potser així entendríem millor la seva decisió.

Però el que es mereix un “cum laude” és el flamant conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder. Aquest honorable senyor s’ha estrenat en el seu càrrec signant una pujada de peatges del 3,45%. Ha justificat la seva decisió en els compromisos signats amb les concessionàries que obliguen a la pujada. Curiosament, aquest mateix argument no es va fer servir per a justificar la retallada de sou dels treballadors públics. Aquests, no només tenien un compromís signat amb l’Estat resultant de la negociació col•lectiva sinó que a més, la pujada salarial per al 2010 estava recollida en una norma amb rang de Llei: els pressupostos generals de l’Estat. En aquest cas, el Govern de l’Estat (i el de la Generalitat) aplicant allò de “donde dije digo, digo Diego” va treure una altre llei on fixava unes retribucions un 5% més baixes de mitjana.

Per la mateixa regla de tres, amb els peatges (i amb la resta d’increments) es podria fer el mateix. Es tracta de legislar apropiadament. ¿Per què ningú no parla de fer una expropiació legislativa de les concessions d’autopistes, tal com es va fer amb Rumasa? No estem davant d’un cas clar d’interès públic?

Com que convé iniciar el nou any amb bons propòsits, des d’aquí m’agradaria animar a persones amb empenta per a recollir les signatures necessàries per a una iniciativa legislativa popular per a expropiar els peatges. Un bon lloc per a recollir-les serien les interminables cues a l’AP2 dels caps de setmana.

Fins l’any vinent.

Autor: xaviermartinez

Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s