Aznar té raó

Hi ha un refrany que diu que els nens i els borratxos diuen sempre la veritat. Em fa la impressió que el senyor José María Aznar López no té la síndrome de Peter Pan. Però tampoc no puc opinar del seu estat etílic sense haver-li fet la prova pertinent.

Tot i així, a mi em fa sempre la impressió que quan Aznar parla porta alguna copa de més. Em passa des d’aquella vegada que va criticar la campanya de trànsit en la que es demanava que no s’anés begut al volant. Va dir allò de “quienes son ellos para decirme a mí lo que puedo beber y cuánto puedo beber”. I ho va dir en un to que em va semblar fet des de la desinhibició que dóna l’haver pres unes copes de vi. Des d’aleshores, cada vegada que l’escolto, no puc evitar d’imaginar-me’l amb la copa de vi en una mà i una ampolla mig buida a l’altra mà.

Suposo que quan tens un sou d’un milió d’euros l’any et permet dir el que penses sense complexos. No entraré a valorar si és molt o poc un milió (bé, el Barça li venia pagant set milions al Milito, per posar una referència). El que ja no em sembla bé és que a una persona que es guanya tan bé la vida li haguem de pagar un sou com a ex-president de 80.000 euros l’any. Conec unes quantes persones que també s’han quedat sense feina i que necessiten molt més que ell d’aquests diners públics.

Però bé, al que anava. Estic d’acord amb l’Aznar. Espanya no es pot permetre 17 comunitats autònomes, cadascuna amb els seus 17 parlaments, cadascuna amb les seves 17 televisions, etcètera. És evident que surt molt car. I tots sabem que qui més contribueix a pagar la festa és Catalunya. Contribuïm amb 22.000 milions d’euros l’any que paguem entre tots els catalans i que no tornem a veure mai més. Ja anava sent hora que des d’Espanya reflexionessin fins on els ha portat l’intent de diluir les nacions catalana i basca al llarg d’aquests trenta anys.

És evident que aquesta fórmula no ha resultat bona per a Espanya. Però el que també s’ha evidenciat és que tampoc ha resolt “el problema catalán”. A data d’avui l’independentisme és infinitament més gran que fa trenta anys i no para de créixer. Avui dia quasi tothom pensa, a Catalunya, que la relació amb Espanya no està ben resolta i que cal fer canvis. Catalunya no pot ser reduïda a un ens territorial administratiu de l’Estat anomenat comunitat autònoma. No pot rebre la mateixa consideració política que La Rioja o Múrcia. Nosaltres som una nació. A l’Estat espanyol, tractar a cadascuna de les 17 comunitats autònomes al mateix nivell de Catalunya, li ha resultat insostenible.

Ara sembla com si el senyor Aznar hagués vist la llum i s’hagués tornat independentista. Com si volgués la independència d’Espanya respecte Catalunya. Catalunya no necessita que Espanya tingui 17 comunitats autònomes. De fet, des del meu punt de vista, Catalunya no necessita ni tant sols un estatut (com va dir el Carretero: els estatuts són per les comunitats de veïns). Les nacions necessiten Estats propis i, per tant, constitucions.

Es van inventar allò del “café para todos”, com a una maniobra per emmascarar les reivindicacions catalanes de més autogovern. S’ha demostrat que aquella recepta no era bona per a cap de les dues parts. La ressaca que patim ara tots plegats després dels excessos d’aquells anys no es cura prenen cafè. Ha arribat l’hora de brindar amb cava. Salut, senyor Aznar!

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s