Facebook d’enemics

La frase que els amics dels meus amics són els meus amics ha fet molt de mal a la humanitat. No m’estic referint a la cançó que va popularitzar “objetivo Birmània”. M’estic referint a la creença de la bondat d’aquesta expressió. Aquest bonisme mal entès ha portat a aberracions en les xarxes socials. Jo puc tenir relació amb una persona en un context determinat i mantenir una molt bona relació. Però això no vol dir que haguem de compartir la resta d’aspectes de les nostres vides. I un d’aquests aspectes són totes les altres relacions respectives.

Una cosa tant senzilla com aquesta, que tots tenim clara en la vida real, s’esvaeix a les xarxes socials com ara Facebook. Hem creat una mena de relacions piramidals. Jo no vull saber quins amics tenen els meus amics perquè, podria ser que deixessin de ser els meus amics. A mi no m’agrada que una persona que considero amiga meva intimi amb persones que em volen mal. Crec que no és de bon gust ni de bon amic. Jo parteixo de la premissa que els amics dels meus amics no necessàriament han de ser els meus amics. Però, és més, el que tinc clar és que els amics dels meus enemics no poden ser mai els meus amics. És una qüestió de principis.

Considero que tant (o més) important que tenir amics és tenir enemics. Si un va pel món sense fer res, sense mullar-se per res, mirant de no incomodar ningú, probablement no farà mai res en aquesta vida. En canvi, si et compromets amb causes i ets conseqüent amb elles, segurament trobaràs partidaris i detractors. De fet, la qualitat d’una persona es podria jutjar per la dels seus enemics. Tenir grans enemics i de gran qualificació no deixa de ser un patrimoni personal tant significatiu com el dels amics (tot i que força més inútil, no ens enganyem). L’enemic té la virtut que ens fa moure la sang. Ens recorda que hi ha coses dolentes per a què puguem valorar les bones. És necessari per encabritar-nos i que reaccionem, que ens superem a nosaltres mateixos i les adversitats. En cas contrari viuríem embovats i en el conformisme perpetus.

És per això que m’agradaria que algú creés una xarxa social d’enemics, així sabríem tots a què ens hem d’atenir quan coneixem algú. No sé, potser no caldria que es digués Facebook d’enemics, potser es podria dir Assbook tot i que és possible que algú es prengués el nom de forma literal i fàcilment podria degenerar en el mal gust.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s