Cop d’Estat a Europa

Si parléssim d’un partit de futbol el resultat seria de: Mercat 2, Democràcia 0.

Dos són els gols per tota l’esquadra que el poder financer internacional davantla Democràcia. Elprimer va ser a Grècia. La jugada va començar quan Europa va aprovar el seu pla financer de rescat al país hel·lènic. Aleshores, en jugada individual de l’equip dels Mercats financers, el porter Papandreu ha intentat desviar el xut mitjançant la convocatòria d’un referèndum. La jugada ha estat xiulada per l’àrbitres Merkel i el seu assistent Sarkozy com a penal i expulsió.

A Itàlia hem vist com s’ha reproduït exactament la mateixa jugada. Dexeu-me dir ben clar que jo al Berlusconi no li compraria un cotxe de segona mà. No m’agrada el personatge. No m’agraden les seves bromes ni el seu pentinat. Però és el preseident que han votat democràticament els italians. A l’igual que el Papandreu va ser votat democràticament pels grecs. En els seus llocs respectius han col·locat personatges que sí tenen el vist i plau del poder econòmic, però no pas dels ciutadans. Us imagineu que en comptes del poder econòmic estiguéssim parlant del poder militar i que els militars haguessin imposat com a presidents a Capitans Generals del seu grat? No estaríem parlant sense embuts de cop d’Estat?. Francament no veig per què si ho fa el poder econòmic ningú no en parla de cop d’Estat.

L’error de Berlusconi i de Papandreu ha estat pensar que ells només han de respondre dels seus actes davant dels ciutadans que els han votat. Jo no aplaudeixo la seva gestió, que consti, que em sembla nefasta. Però han de ser els ciutadans mateixos i les institucions democràtiques mitjançant els mecanismes previstos (mocions de censura, etc.) les que facin posar al seu lloc als dirigents que no actuen amb responsabilitat i no pas la senyora Merkel que ningú no l’ha votada fora del seu país.

A Espanya aquesta situació no s’ha donat perquè Zapatero no és tant ximple com dóna a entendre. Ell ja fa temps que es va adonar que no podia estar governant en coherència amb el seu programa electoral, així queva decidir estripar-lo i fer fil per randa el que li deien des de Berlín i Washington. Podreu pensar que aquest comportament no és ètic des d’un punt de vista democràtic, ja que Zapatero hauria de governar per als seus electors i no per als mercats internacionals. Sí és cert. Però d’aquesta forma ens ha estalviat la vergonya que el fessin dimitir col·locant en el seu lloc a un testaferro tecnòcrata nomenat des de Brusel·les. El dia 20 de novembre ja podem anar a votar el que volguem perquè el resultat, guanyi qui guanyi, està cantat: “hat trik” dela Merkel.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s