La llei de l’embut

El Govern de la Generalitat es lamenta ara de l’incompliment de l’Estat a l’hora de transferir els 759 milions d’euros dela Disposició Addcional Tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Com recordareu, aquesta disposició preveia que l’Estat havia de transferir a Catalunya un import d’inversions en infraestructures, tot i que no es quantificava numèricament.

Es queixa l’Honorable Conseller Mas-Colell en un article del diumenge a La Vanguardia de l’incompliment del traspàs d’aquests fons que l’Estat ja havia recollit en els seus pressupostos i que, de no fer-ho, estaria incorrent en una greu deslleialtat, una més, diu, i que es planteja portar al Govern de l’Estat davant els tribunals. Doncs, benvingut al món real Honorable Conseller!

Els funcionaris també tenien recollit en una llei de pressupostos quina havia de ser la retribució anual i, ni al Govern dela Generalitat ni al Govern de l’Estat els va tremolar la mà en dir que no continuarien pagant el que deia la llei de pressupostos al·lgant la mateixa justificació que li han donat a vosté ara: “no hi ha diners”. Vol dir això que està animant els funcionaris a anar als tribunals per l’incompliment? Vol dir que les retallades (unes més) que està proposant ara als treballadors públics no són justament per traspasar “el mort” dels diners que l’Estat no paga sobre les esquenes dels funcionaris?

Voldria recordar-li, ara que reclama el concert econòmic, que l’Estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya el 29 de setembre de 2005 (sí, aquell al que es va comprometre Zapatero a donar suport quan va dir allò de “apoyaré ..”) ja preveia que Catalunya recaptaria la totalitat dels tributs http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE05/PUB/2005/09/30/LVG200509300011LB.pdf

Posteriorment, el 21 de gener de 2006, va ser justament el senyor Artur Mas (actual Molt Honorable President) qui va pactar amb el senyor Zapatero l’escapçament de l’Estatut, de manera que es perdia la capacitat de recaptar tots els impostos: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2006/01/22/pagina-14/45333149/pdf.html El mateix ex-preident Pujol va alabar l’acord perquè suposava, d’entre altres avantatges, una millora en el finançament: http://www.racocatala.cat/noticia/10384/pujol-assegura-sense-pacte-mas-zapatero-no-hi-hauria-hagut-estatut

Ara, els mateixos que van pactar les regles de joc del finançament amb el Govern de l’Estat s’escandalitzen per la insuficiència de recursos obtinguts. Els mateixos que van ser còmplices de l’incomplement de la promesa de Zapatero (la de “apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Cataluña”) es sorprenen ara de la falta de compliment del Govern de l’Estat. És evident que alguna cosa no s’ha fet bé.

La solució no és anar als tribunals. La solució no es fer pagar als ciutadans i treballadors públics de Catalunya els incompliments de l’Estat i la mala gestió del moldel de finançament pactat a l’Estatut. La solució no és, ni tant sols, anar a negociar a Madrid. La solució és actuar amb la dignitat i l’honorabilitat que reclama el conseller Mas-Colell i demanar al poble de Catalunya que expressi a les urnes quin ha de ser el seu futur com a país.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s