Catalunya no és la Generalitat.

El projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 que ha presentat el Govern preveu un dèficit de l’1,3% del PIB que tots sabem que no es complirà com tampoc no es va complir la previsió per al 2011. El que sí sabem és que el deute acumulat arribarà al 20% del PIB. I aquesta xifra ja comença a ser preocupant.

 La Generalitat està tècnicament en fallida. És normal que sigui així ja que no disposa de recursos propis. Penseu que els impostos que recapta directament la Generalitat no arriben ni al 5% del total d’impostos que es recapten a Catalunya. La resta s’ho emporta l’estat espanyol. Per tant, la font fonamental dels recursos són les transferències de l’Estat. La Generalitat, per donar apariença de tenir autonomia financera, s’ha anat endeutant cada any. Però aquest recurs cada cop resulta més insostenible. Les entitats financeres estan arribant al seu límit de capacitat de préstec amb l’administració catalana.

 El govern diu que vol generar “confiança” amb aquests pressupostos. La realitat però és que la càrrega del deute assumit cada cop és cada cop més gran i insuportable. Hi ha molts dubtes sobre la solvència dels comptes. No hi ha més que el vodevil del pagament de les nòmines de desembre.

 Ara, com a mesura desesperada pretenen vendre’s patrimoni. Però la venda d’immobles en aquests moments és un mal negoci i la venda d’empreses rendibles (TABASA) és perdre una font de recursos segurs, la qual cosa fa a la Generalitat més dependent.

 La Generalitat està hores d’ara en mans del Govern de l’Estat. Qualsevol decisió que prengui el Govern dela Generalitat haurà de comptar necessàriament amb l’aprovació de l’Estat amb el qual té una relació de subordinació. Així, no és d’estranyar que el president de la Generalitat faci servir freqüentment l’expressió “fer els deures” per referir-se a les funcions del Govern, la qual cosa denota una posició de submissió.

 No ens enganyem: la Generalitat de Catalunya jurídicament no és més que una administració territorial de l’estat espanyol anomenada autonomia. Afortunadament Catalunya és molt més que això. Aquest país genera, tot i la crisi, moltíssims més recursos i riquesa dels que disposa la Generalitat. Cada any desapareixen de l’ordre de 20.000 milions d’euros en concepte d’espoli fiscal. Si afegíssim aquest recursos que any rera any s’emporta l’Estat, a Catalunya no només no hi hauria dèficit el 2012, sinó que tindriem un superàvit d’un 7% del PIB, tot i la crisi. Podríem viure, ara sí, amb els mateixos serveis socials dels que gaudeixen els paisos nòrdics. No és Catalunya qui, en realitat, està en crisi: és la Generalitat, una comunitat autònoma de l’estat espanyol.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s