Atur i funcionaris

A Catalunya s’ajunten dos factors negatius que es potencien mútuament. Per una part, l’endèmica espoliació fiscal que s’emporta cada any la barbaritat de 20.000 milions d’euros cap a l’estat espanyol, i que no tornen a Catalunya. I, d’altra banda, un govern propi que no creu en els serveis públics sinó en els negocis privats.
El sector públic és de tots: tots ho paguem i a tots haurien d’anar dirigits els seus serveis. Curiosament els mateixos que denigren els funcionaris i el sector públic per ineficient són els primers en parar la mà per rebre ajuts públics pels seus negocis privats. Ja no preguntaré pels 140 milions pagats a Spanair, perquè Iberia n’ha rebut molt més en ajudes de l’estat (entre altres coses per a competir amb la mateixa Spanair). Per què hem donar diners dels nostres impostos a empreses privades com Ryanair, Seat o la Fórmula 1? (serien tants els exemples que no acabaria mai). No són negocis privats? Doncs que s’espavilin en el lliure mercat que funciona molt millor que “l’ineficient” sector públic.

A sobre, quan van mal dades, es socialitzen les pèrdues privades, com passa ara, amb les entitats financeres que ja han rebut més de 21.500 milions d’euros de diner públic a través del FROB. Els bancs i caixes deficitaris són l’autèntic càncer de la nostra economia. El deute de les entitats financeres insolvents l’estem pagant tots de forma absurda i innecessària amb retallades i atur.

Entre tant, els últims deu anys els treballadors públics catalans han perdut més del 20% del poder adquisitiu, i baixant. Alguns diran que al sector privat també hi ha hagut retallades. És cert, però no amb la mateixa intensitat i acarnissament. En aquest mateix període els treballadors privats acrediten una pèrdua que no passa del 3% del poder adquisitiu. I això sense comptar que els anys anteriors, anys de creixement, els treballadors públics ja patien congelacions amb l’excusa de l’entrada a l’euro.

He sentit dir freqüentment que al sector privat hi ha més atur. Aquesta és una afirmació que no sé com es sustenta. Té sentit aquesta classificació entre atur públic i atur privat? Jo crec que no. A Espanya, del total de població activa (23.134.000 persones) n’hi ha 3.220.000 treballadors públics. Aquesta xifra representa aproximadament un 14% de la població activa. A Catalunya, els treballadors públics estan a l’entorn del 8,3% de la població activa, molt per sota de la mitjana espanyola que, al seu torn, també està per sota de la mitjana europea. Si Catalunya comptés amb el mateix percentatge de treballdors públics que la resta de l’estat, resultaria que l’atur passaria del 20% al 14%. De pas, comptariem amb uns serveis públics sense retallades i a l’alçada dels impostos que paguem.

I una última dada per a reflexionar: les comunitats amb un endeutament més elevat són Catalunya, Pais Valencià i Balears, justament les mateixes que tenen una ràtio més baixa de treballadors públics

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s