El color del diner

L’any 1969 el president Nixon va ordenar destruir tots els bitllets de 500 dólars, de 1.000 dólars de 5.000 dólars i, fins i tot, els de 10.000 dólars. Va ser una mesura per lluitar contra la màfia. Avui en dia aquests grans bitllets tenen únicament valor per als numismàtics. El bitllet de curs legal d’import més elevat és actualment el de 100 dólars. Per tant, va ser ben curiós que, al crear l’euro, es decidís emetre bitllets de 500 euros. Una persona que pensés malament diria que es va fer així per atreure tot el diner negre del món cap a Europa, o millor dit, cap a l’adquisició dels euros i així reforçar la nova moneda davant el dólar.

Amb el temps ja sabem què ha passat amb la major part de bitllets de 500 euros de la Unió Europea: més de la quarta part són a Espanya. Al 2012 són uns 100 milions de bitllets que circulen a l’Estat espanyol i que sumen, òbviament, 50.000 milions d’euros. Segons el Banc d’Espanya el 2007 hi havia 114 milions de bitllets més, la qual cosa vol dir que “han desaparegut” amb la crisi uns 7.000 milions d’euros. Vés a saber qui els té!

A França van plantejar la seva eliminació, tot i que aquesta és una mesura que supera la decisió d’un país ja que s’ha de pendre a escala Europea. Així que finalment han decidit prohibir totes les transaccions en efectiu per sobre dels 3.000 euros. A Itàlia van fer el mateix però amb el límit dels 1.000 euros. A Espanya el líder d’Izquierda Unida, Cayo Lara, va proposar fa un temps canviar el color dels bitllets de 500 euros per a obligar a que tot el diner negre hagués de “passar per caixa” necessàriament.

Ara, el senyor Rajoy, president del govern de l’Estat espanyol, ha anunciat en una intervenció a “las Cortes” que prohibirà les transaccions en efectiu per a professionals per sobre dels 2.500 euros. Jo crec que es queda curt. Aquesta mesura s’hauria de fer extensiva a tothom i no únicament als professionals. A més, la xifra de 2.500 euros en efectiu em sembla astronòmica. Potser és que jo pago amb targeta de crèdit qualsevol import superior a 10 euros i no trec més de 100 euros del caixer automàtic cada cop. Potser és perquè no cobro res en negre. D’altra banda, la picaresca farà que els pagaments es facin igualment en efectiu però fraccionats en mòduls de 2.500 euros, o bé es segueixi pagant en negre una part, com sempre s’ha fet en la compravenda de pisos en aquest país davant la mirada perduda dels notaris.

Si de mi depengués, adopataria la proposta que estan implantant a Suècia: eliminar tot el diner en efectiu i obligar a fer totes les transaccions amb targeta. Ells ho fan per evitar robatoris (si els bancs i les botigues no tenen diners els cacos no es molestaran a atracar-los) però en el nostre país seria la mesura definitiva per acabar amb el diner negre i, de pas, amb la crisi econòmica. Llàstima que els nostres governants no tenen prou coratge. Per què serà?

Anuncis

Autor: xaviermartinez

Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació.

1 thought on “El color del diner”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s