Motors

Jo no hi volia pensar però sabia que algun dia li arribaria el final. Cada cop que anava amb ell pensava que potser seria l’últim dia malgrat que mai no m’havia fallat ni mai no m’havia deixat tirat. Fins al darrer instant, no em va mostrar senyals d’esgotament, tot i que jo sabia que les circumstàncies no el podien fer durar més. Als trenta-nou anys, finalment, el motor del meu “escarabat” ha dit prou.

En una societat el motor és la seva economia. És per això que quan l’any 1988 es va crear l’associació entre les regions europees de Baden Wütemberg, Lombardia, Rhône-Alpes i Catalunya se la va batejar com a “Quatre motors per a Europa”. Se suposava que aquestes quatre regions eren les més dinàmiques econòmicament d’Europa i per això van establir una col·laboració transfronterera sense precedents per tal d’impulsar la Unió Europea abans de l’aprovació de Tractat de Maastric.

Han passat vint-i-quatre anys des d’aleshores. No són els trenta-nou del motor del meu Volkswagen però sí suficients per adonar-nos que alguna cosa no rutlla bé en el quadrimotor europeu. Quan vaig veure l’altre dia al President Mas en una reunió amb els seus col·legues motoritzats d’Europa no m’ho podia creure. Estava convençut que aquesta associació regional europea havia quedat oblidada. Em va sorprendre veure la notícia justament després de la que anunciava una nova retallada als treballadors dependents de la Generalitat de Catalunya. Com pot una regió autoqualificar-se de motor quan no té diners ni per pagar als seus treballadors? L’explicació és ben senzilla. Catalunya genera riquesa a un nivell equiparable a les altres tres regions europees però l’Administració que la representa, la Generalitat, té una situació financera que cada cop s’assembla més a la de Grècia.

Catalunya genera el 18,47% de la riquesa d’Espanya. És la Comunitat Autònoma que més riquesa aporta a l’Estat. Més del 93% dels tributs que paguem els catalans els recapta l’Administració de l’Estat directament, mentre que la Generalitat no recapta ni el 7% dels tributs. En canvi, la major part dels serveis públics són prestats per la Generalitat de Catalunya amb un nombre de treballadors públics molt inferior que a la resta d’Espanya i Europa. Així, a casa nostra entorn del 12% d’ocupats treballen al sector públic mentre que a Extremadura ho fan més del 26% i Andalusia del 24%. En canvi, a nivell d’endeutament estem en la primera possició amb 41.778 milions d’euros (el 20,7% del nostre PIB) mentre que Andalusia deu 14.314 milions d’euros (un 9,8% del seu PIB).

És evident que aquest motor que se’n diu Generalitat ja ha arribat al final de la seva vida útil. Catalunya necessita d’un Estat per a poder tenir una Administració a l’alçada de la seva capacitat econòmica com a país. Per tant, o tenim el nostre Estat propi o desmuntem la Generalitat tal i com està concebuda actualment i retornem les competències a l’Estat espanyol que, ara per ara, és l’únic Estat que tenim i que gestiona els nostres diners. Nosaltres decidim: o caixa o faixa.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s