Bankies

Molt sovint s’ha posat de manifest que el deute públic espanyol no és molt elevat i que, per tant, no s’entén el nerviosisme dels mercats i de les institucions europees. És cert, Espanya té un deute inferior al d’Alemanya, França i Anglaterra i molt inferior als d’Itàlia i Grècia.

En canvi, la prima de risc del deute espanyol està molt per sobre de la resta de veïns europeus. ¿Per què els mercats castiguen especialment Espanya? ¿És que els mercats tenen mania als espanyols? No, no és res personal, només són negocis. La resposta a l’elevada prima de risc que ha de pagar el Tresor espanyol per obtenir diner prestat la trobem en Bankia.

Si bé el deute públic, com deia, no és gaire elevat, en canvi sí que ho és el deute privat. Aquest deute privat el van concedir les entitats financeres com Bankia al mercat immobiliari. El problema és que l’immoble que valia 300.000 euros ara potser no val ni 100.000 o, fins i tot res al no poder-se convertir en diners. Es calcula que el deute privat ascendeix a tot l’Estat a uns 330.000 milions d’euros.

I em direu, si és deute privat, per què els mercats castiguen el deute del sector públic? Doncs perquè donen per fet que, al final, aquest deute serà assumit per l’Estat i eixugat amb diners de tots. I no van errats, perquè ja hem perdut el compte de quants milers de milions hem posat els ciutadans a través del FROB per a salvar entitats financeres. Això sí, no es cansen de repetir-nos els polítics que aquests diners no són a fons perdut, sinó que són un “préstec”. Però tots sabem què passa amb els diners que un presta a una persona que està en fallida i que, a més, ha demostrat que no és capaç d’administrar-se. Els polítics ens poden enganyar als ciutadans (forma part de la seva feina) però a qui no poden enganyar és els mercats. No en va, els ciutadans posem els diners a la força i els inversors ho fan voluntàriament … a canvi d’una substanciosa prima.

Però no diuen alguns experts que la solució passa per crear un banc dolent? Doncs ja en tenim uns quants: Unnim, Catalunyacaixa, Bankia. La pregunta és, en queda cap de bo? Quants Bankies més n’hi ha? Només cal observar l’evolució de la prima de risc i tindreu la resposta: mentre sigui elevada voldrà dir que encara hi ha més Bankies per sortir de l’armari.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s