Hisenda pròpia

El primer cop que vaig sentir al President Mas parlar d’hisenda pròpia em va sobtar. No vaig saber a què s’estava referint exactament ni cop n’hi volia arribar. És possible que ni tant sols ell mateix ho sabés i que, en realitat, es tractés de l’expressió d’un desideràtum. En qualsevol cas, tant si la hisenda pròpia és entesa com a una finalitat en sí mateixa o com si és entesa com a una estació de pas cap a la independència, resulta impresicindible, abans d’arribar-hi, fer passos més decidits en matèria tributària. Us presento algunes propostes.

En primer lloc, cal recordar que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en el seu article 204.2 ordenava la creació d’un conosorci amb participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària de Catalunya. Ja sabem que aquest manament de l’Estatut no s’ha complert. Fins a cert punt ho puc entendre. Penseu que l’Agència Tributària de Catañunya té de l’ordre de 300 treballadors mentre que la de l’Estat n’ocupa a prop de 30.000. A més l’Estat recapta i gestiona el 95% dels tributs que paguem els catalans mentrela Generalitatrecapta per sí mateixa al voltatnt d’un 5% dels tributs. Davant d’aquestes xifres desiguals, un consorci pot ser el més semblant a una claudicació definitiva de la sobirania fiscal.

En segon lloc, si hem d’avançar cap a una hisenda pròpia i, sobre tot, si tenim una voluntat ferma d’assolir-la, cal donar passes que demostrin que ens ho prenem seriosament. Ho dic perquè hi ha moltes coses que, a data d’avui, podríem fer i que no comportarien trencar cap costura jurídica. Em refereixo a desenvolupar per nosaltres mateixos totes aquelles competències que l’actual ordenament jurídic permet fer ala Generalitati que no fem. D’una banda la reclamació del traspàs del Tribunal Econòmico-Administratiu i, d’altra banda, la recaptació en via executiva, que actualment la tenim cedida a l’Estat (millor hauria de dir “subcontractada” ja que l’Estat ens cobra per fer aquestes funcions).

Però l’aspecte que em sembla més urgent, és abordar un veritable desenvolupament territorial de l’Agència Tributària de Catalunya. És lògic que només existeixin delegacions de la nostra Agència a les quatre capitals de província? És lògic que a la resta del territori de Catalunya les funcions tributàries de l’Agència es facin a través de 53 oficines liquidadores en mans de funcionaris de l’Estat, com són els Registradors dela Propietat? És lògic que aquests Registradors cobrin un 2,9% de l’import de les autoliquidacions que gestionen més un 25% de l’import de les liquidacions complementàries i sancions que emetin? Des del meu modest punt de vista, crec que no. I no ho considero lògic, no pas perquè pensi que els Registradors dela Propietatno puguin fer aquesta feina, sinó perquè si de veritat aspirem a gestionar els nostres impostos, volem que ens prenguin seriosament i volem arribar a un Consorci amb l’Estat en condicions d’igualtat de forces, hem de ser capaços de demostrar que podem desenvolupar plenament les funcions d’ingressos tributaris que tenim assignats sobre el 5% dels tributs.

Potser algú em dirà que, amb la que està caient, embolicar-se ara en un desenvolupament territorial d’un organisme com l’Agència Tributària no és oportú. És cert, per això jo proposo una alternativa que no costaria un euro a les butxaques dels contribuents. Es tractaria d’aprofitar les actuals estructures dels Consells Comarcals per a prestar els serveis d’oficina tributària. El cost addicional que pogués suposar l’adaptació d’estructures es compensaria amb la suspensió del conveni signat amb els Registradors dela Propietat.D’altra banda, mitjançant les oficines als Consells Comarcals es podrien assumir les competències tributàries actualment en mans de les Diputacions i, de pas, eliminaríem duplicitats i podríem donar compliment a l’article 204.5 de l’Estatut que preveu l’exercici de funcions tributàries municipals per part de l’Agència Tributària de Catalunya.

Aquests són els primers passos imprescindibles per assolir una veritable hisenda pròpia que ens hagi de conduir a una Agència Tributària Única a Catalunya.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s