Marató per la pobresa

Sota el lema de l’austeritat com a valor ens va vendre el President de la Generalitat la tercera retallada del Govern. És una retallada que afecta, novament, els treballadors públics catalans. Però afecta també les empreses públiques dependents de la Generalitat que, amb tota seguretat acomiadaran personal. Afecta els serveis públics, ja no per la seva pèrdua de qualitat procedent de les retallades anteriors sinó per la nova retallada anunciada sobre les subvencions que afectarà serveis finalistes. I també té impacte sobre totes empreses que contacten amb l’Administració al anunciar-se la pràctica congelació de les inversions.

Totes aquestes mesures, sumades a les ja aplicades, no estan contribuint a solucionar el principal problema d’aquest país: l’atur. El que sí hem observat és que els pobres cada cop són més (en pobres i en número) i els rics són els mateixos però cada cop són més rics. La fractura social és evident i les retallades de prestació de serveis del sector públic, especialment pel que fa a educació, contribueixen a fer més gran l’esquerda de la desigualtat.

No deixa de ser irònic (per no dir insultant) que la mateixa administració que contribueix a l’empobriment dels ciutadans, es dediqui a promocionar des de la seva televisió pública una Marató per la pobresa esperant que els ciutadans i els treballadors retallats aportin part del seus recursos per ajudar aquells que, gràcies a la classe política (en molts casos corrupte) han vist espoliats els seus béns.

Si de veritat el Govern de la Generalitat es preocupa de les persones que s’han quedat sense oportunitats, el millor que pot fer per la marató per la pobresa és recuperar l’impost de successions. La recaptació de la Generalitat per aquest impost va ser de 658 milions d’euros el 2010, de 398 milions d’euros el 2011 i per al 2012 es preveu una recaptació de 156 m d’euros. Gràcies a la darrera reforma s’ha pràcticament eliminat l’impost de manera que qui rebi una col•lecció de Ferraris no pagarà pràcticament res. Val la pena recordar que la part d’una herència consistent en actius productius en forma d’empresa familiar ja es trobava exempt fins i tot abans de la primera reforma.

El President va dir que no vol carregar amb més impostos els ciutadans de Catalunya, però no li tremola la mà a l’hora de decidir que els treballadors públics han de finançar amb un 5% addicional del seu salari anual el dèficit de la Generalitat, la qual cosa no és més que un impost sobre les nòmines dels treballadors.

I si de veritat i definitivament vol acabar amb la pobresa en aquest país, ja sap que només li queda una via: declarar la independència de Catalunya i així tots seríem 20.000 milions d’euros més rics cada any.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s