Hilillos de plastilina

Si entreu a Youtube i busqueu la cançó de Fontella Bass titulada “Rescue me” comprovareu que té una quantitat de visites descomunal. La cançó realmente s’ho val però, en bona mesura, les visites es deuen últimament a ciutadans de l’Estat espanyol farts de tantes males notícies i desitjosos de buscar una mica d’humor i alegria a l’actualitat.

I és que la gent no és imbécil, encara que, a jutjar per com els hi parlen qui els representen, de vegades, ho sembli. La negació a admetre la intervenció i el rescat de l’economia espanyola és dolenta cara a l’opinió pública com ho va ser la negació de l’autoria d’Al Qaeda dels atemptats de l’11-M per part del Govern d’Aznar o la negació del vessament del petroler Prestige davant la costa gallega quan Rajoy mateix deia que no eren més que “hilillos de plastilina”. A ningú no li agrada que el tractin d’imbécil i que intentin enganyar-lo.

Hi havia una vegada uns senyors que portaven un negoci i, com a conseqüència de la seva mala gestió (però no mala d’incapacitat, sinó de maldat) arruinen la seva empresa deixant un forat de milions d’euros que, hores d’ara, encara ningú no sap a quant ascendeix. Doncs bé, resulta que no només aquests senyors tant dolents se’n van a casa seva carregats de milions d’euros en les seves butxaques sinó que el forat de les seves malifetes l’hem de pagar entre tots.

Mireu,la Generalitat té construida una pressó a Figueres que no es pot inaugurar per manca de funcionaris i de pressupost. Proposo que l’estrenem ja i que fiquem en aquest edifici, nou de trinca, tots els xoriços que han dirigit les entitats financeres, els que els han auditat els comptes, tota la plana major del Banc d’Espanya -per ineptes- i bona part de la classe política que ha estat el còmplice necessari en aquest crim. Res, només els ficaria de forma preventiva. Estic convençut que amb la societat civil tant activa que tenim al nostre pais trobaríem prous voluntaris per a fer rutllar la nova pressó amb aquests il·lustres hostes. Després, sense presses, ja els aniríem jutjant.

De vegades penso que és una llàstima que no estiguem a l’Edat Mitjana. En aquell temps als defraudadors d’impostos se’ls esquarterava i s’enviava un membre del seu cos a cada punta del país, a les fronteres, per a què els que entressin al nostre territori veiessin com ens les gastem. Actualment, en canvi, enviem a Rajoy (sense esquarterar) a Europa per a demostrar la nostra fermesa en matèria econòmica contra els defraudadors i corruptes. Però tant se val, al món ja saben que el “Reino de España” té l’honor de ser el primer Estat de la història a fer fallida, a l’època de Felip II. Des d’aleshores, amb una mitjana d’un cop cada cinquanta anys, l’Estat espanyol no ha fallat mai a la seva cita amb la bancarrota. L’última va ser després dela GuerraCivil.

 

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

2 thoughts on “Hilillos de plastilina”

  1. Especialment d’acord amb el tema d’engarxolar a Figueres tots els xoriços financers. Responsabilitats penals ja pels q malgasten els diners públics!

  2. No se la capacidad de la prisión de Figueras pero seguro que faltaría sitio. Yo iría voluntario a vigilarlos y así aprendería a “estafar”, “robar” lo poco que han dejado que para mi ya seria mucho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s