Líders

Estem en un punt de la història del nostre país que seria convenient comptar amb líders sòlids i audaços amb capacitat de dirigir i aglutinar el país cap a un destí millor. No estic segur que en tinguem cap, però encara tenim la possibilitat de que els qui governen es creguin capacitats per representar aquest paper. El temps dirà si se’n sortiran.

Deia ahir la líder del PP a Catalunya, que cada cop que el President de la Generalitat parla d’Estat propi o de camí cap a la independència espanta els inversors. Francament, jo crec que el que espanta els inversors és la pertinència a un Estat en fallida i intervingut. De fet, la possibilitat d’una Catalunya independent hauria de ser, des d’un punt de vista de racionalitat econòmica, un incentiu per a invertir en els nostre país. Què millor que invertir en un Estat sense dèficit públic, amb creixement, obert a mercats internacionals, amb bon capital humà i dinàmic per naturalesa.

Crec que ha arribat el moment que el President del nostre país digui clarament que la solució als problemes dels ciutadans de Catalunya passa per desvincular-se de l’Estat espanyol i de construir un Estat propi. Sóc de la opinió que aquest pas s’ha de fer ja, sense necessitat d’esperar que passin més catàstrofes, més frustracions i, molt menys, sense esperar haver de pactar res amb ningú de fora de Catalunya. Hem de decidir per nosaltres mateixos.

Ara bé, també entenc que el partit que Governa a Catalunya no és independentista, malgrat molts dels seus votants sí ho siguin. En aquest cas, el President de la Generalitat hauria de reconèixer, com a mínim, que els ciutadans de Catalunya viurien molt millor si no estiguessin encadenats a un Estat en fallida com l’espanyol. Que viurien molt millor en un Estat propi, sense dèficit i sense retallades. Que viurien molt millor en un Estat amb menys pressió fiscal. Que viurien molt millor en un Estat que decidís per sí mateix quines infraestructures vol.

Sé que el President de la Generalitat és molt conscient de tot això. En canvi, ha optat com a estratègia per demanar el “pacte fiscal” perquè considera que li proporciona un consens social més ampli. CiU sempre ha buscat col·locar-se políticament enmig de tothom, per a mirar d’arreplegar vots d’ací i d’allà. Una proposta independentista els faria moure’s cap a un lloc que, segons ells, no és la centralitat. Ha arribat l’hora, però, dels líders. I aquests no poden conformar-se amb anar al mig de la multitud sinó que l’han d’encapçalar, liderar, a l’avantguarda.

Entenc que el President no va ser votat per això. Però les circumstàncies són canviants. Cal prendre postures valentes que proporcionin als ciutadans el millor benestar possible. No li demano que proclami la independència des del balcó de la Generalitat, però sí que li demano que sigui valent i que reconegui davant els ciutadans que la independència és millor per a Catalunya que no pas la dependència de l’Estat espanyol. No li demano que declari la independència ja, només que digui que treballa per aconseguir una majoria social suficient per a declarar la independència el més aviat possible. Només li demano sinceritat i valentia

Anuncis

Autor: xaviermartinez

Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s