IVA Espanya!

ImatgeQuan veig el ministre Montoro no puc evitar de pensar en el mag Juan Tamariz (que em perdoni, si us plau!) Si jo el veig així, no em puc imaginar què en deuen pensar a Europa. Partint d’aquesta impressió del personatge qualsevol cosa que digui quedarà condicionada per aquesta primera associació d’idees. Així no és d’estranyar que Europa no confiï en les autoritats espanyoles. Els catalans ja ho sabem fa molt anys que els espanyols no compleixen els seus compromisos i que, per tant, no són de fiar.

No fa gaires mesos tant el ministre Montoro com el seu col·lega De Guindos (per cert, per què tenim dos ministres per a una mateixa cosa? No és això duplicitat?) renegaven de la pujada d’impostos, especialment de l’IVA. És més, el presiden Rajoy mateix va dir, respecte a la pujada d’IVA aprovada per Zapatero que era “insolidaria, injusta, contraproducente y además ineficaz”, i afegia: “¿Por qué se empecina en hacer daño a los españoles y mantener el error?”

A Rajoy li ha passat el mateix que ell criticava de Zapataero, no inspira confiança perquè diu una cosa i fa un altra. Si Zapatero va haver de renunciar al seu ideari polític i va a començar a fer polítiques conservadores, és perquè va rebre una trucada de l’exterior que li va obligar a canviar de rumb. Si aleshores l’Estat espanyol va estar intervingut, ara està més que intervingut: està governat a distància. El govern espanyol està format per veritables titelles, els fils de les quals mouen uns homes de negre (com ha de ser en aquest tipus d’espectacles) que viuen a Brussel·les i Berlín.

El conjunt de mesures que ha anunciat Rajoy són un error econòmic estratègic descomunal: són la garantia de la recessió i de l’augment de l’atur. Però el pitjor no és això sinó que representen una indecència intolerable. Són la comprovació palpable, i dit ja sense vergonya, que el forat de les entitats financeres, de la bombolla immobiliària, del “pelotazo”, de la corrupció, l’han de pagar els treballadors públics amb la seva paga de Nadal, els aturats amb la seva prestació d’atur retallada, les persones dependents amb la reducció de les seves prestacions, els malalts, amb l’encariment dels medicaments i, en general, tota la població indiscriminadament a través d’una pujada de l’IVA “insolidària, injusta, contraproduent y además ineficaz”, mentre les grans fortunes es lliuren de pagar un euro més, ja sigui en l’impost sobre successions, en el de les grans fortunes o en el de patrimoni, i mentre les empreses continuen tributant a uns tipus que serien per riure si encara ens quedés sentit de l’humor. El mateix poc sentit de l’humor que em queda després de comprovar com les mesures anunciades seran aprovades per un consell de ministres presidit pel cap de l’exèrcit com és el Rei d’Espanya, quan ni ell ni el seu exèrcit pateixen cap tipus de retallada.

Ja ho deien ben clar al començament de la crisi amb l’eslògan aquell de “esto lo arreglamos entre todos”. Estava clar el que volien dir.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s