LOAPA

ImatgeEl primer avís de que la liquidació de les autonomies anava de debó va ser la Sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya d’ara fa dos anys. Aleshores va quedar clar quin era el final del recorregut del procés autonòmic, que ja no dóna per a més.

Voldria destacar l’aspecte financer perquè és el que, al cap i a la fi, el que limita les actuacions de qualsevol govern. Així, la Sentència famosa va deixar ben clar que, més enllà del que digués l’Estatut, la darrera paraula del que s’ha de transferir, invertir o pressupostar a Catalunya per part de l’Estat dependrà del que cada any sobiranament decideixi el Congreso de los Diputados. Per tant, de bilateralitat res i de pactes entre Catalunya-Espanya més enllà d’un exercici res de res. Ho va dir el Constitucional clar i castellà, i el que diu una sentència d’aquest tribunal no s’ho pot saltar ni el Govern de l’Estat espanyol, encara que així ho desitgés (que no ho desitja).

El segon avís el varem tenir amb la reforma de la Constitució Espanyola i del seu article 135. Aquest article és una autèntica bomba-lapa col·locada sota les finances de la Generalitat de Catalunya perquè obre la porta a una possible intervenció en cas d’incompliment. Els preceptes d’aquest inusual, per extens, article 135 estan desenvolupats en una Llei orgànica: la Llei 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. És en aquesta llei on es fulmina definitivament l’autonomia financera de les comunitats autònomes que passen a estar sota tutela de l’Estat que fixarà els objectius d’endeutament, el destí dels ingressos excedentaris, les mesures coercitives i, en cas d’incompliment, l’assumpció de les competències de les comunitats autònomes.

L’últim capítol d’aquesta re-centralització de l’Estat el tenim en el recent i famós Reial Decret-Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat que recull, entre altres perles, la pujada de l’IVA i la retallada de sou de funcionaris (jo crec que si el tir al funcionari fos un esport olímpic però, la selecció catalana guanyaria l’or). Doncs bé, aquest Reial Decret-Llei fulmina les competències de la Generalitat en matèria de Funció Pública ja que l’Estat assumeix tot una sèrie de qüestions sobre les que, fins ara, la Generalitat tenia potestat de legislar donat que gaudeix, representa, de capacitat auto-organitzativa. En canvi, és ara l’Estat qui fixa les pagues extres, els horaris, les vacances, les llicències, les baixes per incapacitat laboral temporal, etc, qüestions totes elles sobre les que la Generalitat gaudia de capacitat regulatòria, com es va demostrar amb la retallada que va fer als treballadors de la Generalitat de la paga de juny, com a mostra d’un avantguardisme exemplar.

Si la Generalitat no presenta un recurs d’inconstitucionalitat davant aquesta invasió competencial, el millor que pot fer és dissoldre la Funció Pública catalana ja que, igual que les finances, han deixat de ser, de facto, competència autonòmica.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s