Federalisme que estàs en els cels.

Rubalcaba s’ha tornat, de sobte, federalista. Suposo que es comença a donar compte que això de Catalunya cap a la independència va de debó. No crec que s’hagi donat compte ell tot solet sinó que l’hauran ajudat els seus companys del PSC quan s’han donat compte que s’havien quedat sense paper en l’auca del sobiranisme. De res li serveix al PSC dir que la via és el federalisme sinó hi ha ningú a l’altra banda disposat a federar-se, ni tant sols els mateixos companys de partit del PSOE. De manera que per tal d’aconseguir que el PSC no mori d’inanició han decidit donar-li nes veces federalistes.

Sorgeixen, però, uns dubtes. On estaven amagats tots aquests federalistes de l’altiplà castellà quan tothom es dedicava a apallissar l’Estatut aprovat sobiranament pel Parlament de Catalunya? Recordeu allò del “aprobaré el estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya” que va dir el primer dels socialistes espanyols? Doncs, això: que no me’l crec.

D’altra banda, s’oblida el senyor Rubalcaba que per federar-se, en primer lloc un ha d’estar en possessió de la plena sobirania. Una federació és alguna cosa així com un matrimoni. Oi que per a poder casar-se un ha d’estar emancipat? Oi que per a què es consideri vàlid s’ha de consentir lliurement? Emancipar-se, en termes de país, vol dir ser independent. De manera que, qui aposta pel federalisme està donat per feta la prèvia proclamació de la independència de Catalunya.

Però, en qualsevol cas, si el senyor Rubalcaba vol que Espanya passi a ser un estat federal, és una qüestió que haurà de debatre amb el senyor Rajoy. Ja sabem que a Espanya, per canviar la Constitució entre PP i PSOE en tenen prou i en un tres i no res “donde dice digo dice Diego”. Per tant, primer que es posi d’acord amb en Rajoy i modifiquin la Constitució. A partir d’aquí ja en parlarem si ens interessa federar-nos amb l’Estat espanyol.

Ara, us dic una cosa: un cop independents, podem federar-nos amb qui ens doni la gana. I si volem federar-nos només amb València i Balears per a constituir la República Federal dels Països Catalans? I si volem federar-nos amb Europa en comptes d’amb Espanya? Qui hauria de tenir interès en federar-se amb un país pobre i en fallida tècnica com l’espanyol? Si t’has de casar amb algú que sigui per amor i, a falta de carinyo, si més no, que tingui recursos. Perquè casar-te amb algú que no t’estima, que et maltracta i que a sobre és pobre, ja em direu si és racional.

Què bé que li vindrà ara aquesta proposta a CiU a qui ja no li quedaven conills a la xistera per distreure el personal! Perquè convindreu amb mi que l’últim conill, el de les “estructures d’estat”, feia una mica de ferum i ja no provocava l’efecte prestidigitador dels anteriors. Tot sigui per frenar els desitjos de llibertat de bona part de la població de Catalunya, com en els darrers tres cents anys.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s